30/07/2011

No és el somni d'una nit d'estiu

2 min
David Villa durant l'entrenament d'ahir a l'Estadi RFK. L'asturià comença el segon any tan ambiciós com el primer.

WashingtonEl Barça que he vist a Washington convida a pensar que una quarta Lliga i una cinquena Champions són possibles. En les converses que he mantingut amb gent de dins i fora del vestidor he trobat ganes i confiança. Tothom m'ha parlat de l'esperit competitiu d'un equip tan segur de les seves possibilitats que la tarda que van arribar a l'estadi de Wembley per jugar la final de la Copa d'Europa costava de sentir-se els uns als altres perquè tot era cridòria (Julio Salinas em va explicar una vegada que a la primera final de Wembley, a l'autocar camí del camp es podia sentir volar una mosca i que ell, particularment, estava blanc com la paret).

M'asseguren que es mantenen les constants vitals: música alta al vestidor, Xavi motivant tothom amb l'última animalada que ha sentit a algunes teles espanyoles sobre el Barça i entrenaments plens de tècnica, velocitat d'execució i molta competitivitat: "Pots estar segur -em va dir una veu autoritzada- que Messi, que no és dels que ha de patir pel lloc, es deu estar preguntant si Alexis sabrà entendre el seu joc".

Gran confiança en Thiago. És un crac de més bona pasta del que podria semblar i que no notarà la pressió del Camp Nou tot i la seva joventut.

I enamorat de Sergi Roberto i la seva qualitat. De fet, el planter comença a ser un maldecap perquè són molt bons. Notin que els nanos que van guanyar la Copa Audi a Alemanya no sempre juguen. Els titulars són amb Espanya al Mundial Sub-20: gent com ara Montoya, Bartra, Muniesa, Tello o el mateix Sergi Roberto.

La frase de Mourinho "la meva temporada bona és la segona" no amoïna especialment perquè és mentida. Mourinho va guanyar la Lliga en el seu primer any amb el Porto, el Chelsea i l'Inter. Amb el primer equip que no guanya la lliga la primera temporada ha estat amb el Madrid, per culpa d'un Barça que el va retratar de per vida amb el 5-0.

Això sí, saben que hauran de continuar pencant molt, perquè res del que s'ha aconseguit fins ara és per l'aire del cel, sinó que són hores i hores de feina que culmina al moment de la xerrada, abans del partit, quan Guardiola arriba havent filtrat tot el que el seu equip i ell han anat madurant i els diu: "Passarà això. Ens jugaran així. Però si fem això, guanyarem". I sí, de moment, i ja fa tres anys, fan això i guanyen.

stats