Marc Gasol: "No vull perdre més temps plantejant-me el meu futur"

Marc, t'has acostumat a jugar amb el teu germà Pau com a rival?

I tant que sí. Cada any juguem quatre vegades, així que imagina't. Crec que hem jugat deu o onze vegades l'un contra l'altre.

Tu creus que és el millor jugador interior de la NBA?

El millor aler pivot, segur. Com a pivot, depèn del que busquis, també.

Encara té opcions d'ocupar el lloc de Yao Ming i ser titular a l'All-Star?

Sí, sobretot després de dues temporades tan exitoses com les anteriors i més encara tenint en compte que l'All-Star serà a Los Angeles i ell juga als Lakers.

Notes que, tant a ell com a tu, se us menysté una mica pel fet de ser europeus?

No, aquí tu tens el que et mereixes, tot i que sí que influeix la ciutat en la qual jugues i el mercat mediàtic que arrossegui.

Hi ha partits en què potser no t'arriben tantes pilotes interiors com necessites.

Aquí es juguen tants partits que hi ha moments en els quals rebràs més pilotes i d'altres en les quals en rebràs menys. Tot depèn del moment del partit. El que és evident és que si jugues molts minuts, tens més opcions.

Quina valoració fas de la vostra temporada?

Nosaltres estem tenint una mica d'irregularitat i durant un moment de la campanya no hem jugat com a nosaltres ens agrada. En defensa hem millorat bastant, però en atac no estem tan còmodes com voldríem. L'any passat vam aconseguir més fluïdesa.

Però almenys tu sí que estàs a bon nivell.

Sí, ara estic content. El començament de temporada, en canvi, va ser més dur perquè em vaig fer mal al turmell i em va costar entrar en la dinàmica. Van ser quatre o sis setmanes dures perquè no vaig voler parar i vaig seguir jugant.

Et marques jugar alguna vegada l'All-Star com a objectiu?

No, el meu objectiu és posar els Grizzlies als play-off per aconseguir el títol i, després, una vegada allà, veure fins on podem arribar. No em marco objectius individuals.

Cada any et veiem fer coses diferents. Encara pots millorar?

Sempre. Si els millors jugadors de la NBA intenten millorar aspectes del seu joc, imagina't nosaltres. És evident que a mi encara em queden moltes coses per millorar i per això treballo cada dia. Es tracta d'esforçar-se al màxim i, quan arribi el final de la temporada, fer balanç dels aspectes que has millorat.

Tu vas començar de base; això t'ha ajudat a ser més complet?

Sempre ajuda. Hi ha conceptes del joc de base, com la visió de joc o el domini de la pilota, que són molt útils en qualsevol posició de la pista. Estic content de totes les eines amb les quals els entrenadors han anat enriquint el meu joc.

Ja t'ha arribat el moment de competir en un equip que lluiti per l'anell?

No ho saps mai, el que intentes és fer sempre la teva feina tan bé com pots. Jo intento abstreure'm de totes aquestes coses i treballar per fer cada dia millor el meu equip. Així podem assolir objectius més grans.

El New York Knicks és un dels equips que més s'ha interessat.

Ara no vull perdre més temps plantejant-me el meu futur. Quan arribi el moment, ja hi pensaré.

De tots els grans pavellons de la NBA, quin impressiona més a peu de pista?

N'hi ha molts, però el TD Banknorth Garden dels Boston Celtics, el Madison Square Garden dels New York Knicks i l'Staples Center de Los Angeles Lakers són els pavellons on més m'agrada jugar perquè hi ha molt bon ambient. L'Energy Solutions Arena de Utah Jazz també és una pista molt bona.

Què és el més difícil de la vida d'un esportista professional?

Ser fora de casa. El que més es troba a faltar és compartir coses quotidianes amb els amics, fer un cafè. Nosaltres ens passem molts mesos de l'any fora de casa i ja hi estem acostumats, ens fa falta poc per ser feliços. Jugar a la NBA és un gran somni i això supera tota la resta.

Què és el més dur del dia a dia dels Grizzlies?

Perdre, sense cap mena de dubte. Quan perds tot és més difícil, el temps passa a poc a poc i les coses no tenen gaire sentit. Quan sents que no pots ajudar l'equip a guanyar tens una sensació complicada i et costa sentir-te bé.

Et preocupa el tancament patronal, el famós lockout ? Sembla que l'última opció d'arribar a un acord serà a Los Angeles, on se celebrarà l'All-Star.

Sí, esclar que em preocupa. El més important és que tots els jugadors ens mostrem units perquè així no perdrem força en les negociacions que estan tenint.

L'estiu passat, durant el Mundial de Turquia, vau rebre moltes crítiques. Us va sorprendre que n'hi hagués tantes?

Sé que les coses no van anar com nosaltres voldríem i això ho tenim molt clar. Els primers culpables vam ser nosaltres, que no vam aconseguir el nivell que s'esperava. Havíem acostumat la gent a guanyar i, quan no ho fas, tothom ho troba a faltar.

El teu germà Pau va necessitar parar i no va poder competir amb vosaltres. S'haurien de replantejar els calendaris?

En el cas d'en Pau és més complicat perquè venia de jugar dues finals de la NBA consecutives, però prendre aquests tipus de decisions no és senzill. No sé si hi ha solució i molt menys quina és.

D'aquí a uns mesos hi ha Eurobàsquet a Lituània.

Dues coses fan atractiu l'Eurobàsquet d'aquest estiu. Una és la mateixa competició, i l'altra, que hi hagi una plaça per als Jocs Olímpics en joc, però de moment encara queda massa per pensar en aquest esdeveniment.

Creus que és viable expandir la NBA a Europa? No ho sé, crear una divisió europea...

Ho veig complicat. Suposo que no tindré temps de veure-ho, però tant de bo. El bàsquet és un esport molt global i el nivell de joc va creixent arreu del món, cosa que podem veure clarament als Mundials, en què la resta de seleccions plantem cara als Estats Units.

Pots seguir el bàsquet europeu? Tens temps?

Sí, el segueixo molt.

I què et sembla aquest Regal Barça de Xavi Pascual?

Molt compacte. Tots els jugadors de l'equip tenen experiència i saben molt bé el que necessiten l'un de l'altre. Espero que ho puguin guanyar tot...

Et planteges tornar a Europa o això no és viable?

Sí, no encara, però ho faré. A veure l'any que ve on som tots, que és el primer pas important.

Quin consell donaries a un jugador jove com Ricky Rubio?

Cada jugador sap què li demana el cos. Aconsellar no és fàcil. Pots transmetre la teva experiència i a partir d'aquí, l'altre intenta adaptar-la a les seves necessitats.

A l'hora de millorar, en quins jugadors et fixes més?

En mi mateix. Agafes coses bones de tots els pivots bons, com per exemple Tim Duncan o el mateix Pau, però no pots copiar-los. Això no serveix per a res. El camí és adaptar coses seves al teu joc ajustant-les a les teves característiques, que són diferents.