22/02/2013

No és l'efecte Aguirre, és l'efecte 999

2 min

Sembla que l'arribada d'Aguirre ha transformat l'equip. A Capdevila ja no li veiem la panxeta, Stuani s'ha convertit en el millor extrem, Simão no es cansa d'ajudar el lateral, Mattioni torna a ser jugador de futbol, Víctor Sánchez fa moltes coses i la majoria bé, els centrals transmeten seguretat... I així tot l'equip, fins a completar un canvi que permet que Sergio i Verdú ja no estiguin tan sols. Una altra gran notícia és que no ens marquen gols a pilota aturada i la felicitat completa és que nosaltres sí que aprofitem les jugades d'estratègia. L'aparença ens diu que Javier Aguirre, amb molta dosi de sentit comú, una gran capacitat motivadora i alguna genialitat tàctica, ha convertit el cuer de la Lliga en el líder de la segona volta. Però, com sempre, les aparences enganyen. El mèrit no és d'Aguirre.

El motiu s'ha de buscar en l'abisme del 999. Aquesta és la xifra màgica de partits perduts per l'Espanyol a Primera Divisió. D'ençà que els Reis ens van portar carbó ens mantenim en el límit dels tres dígits. Ens resistim a arribar a les mil derrotes: per això hem guanyat tots els rivals que ens han visitat, per això no hem rebut cap gol en els desplaçaments, per això vam golejar l'Athletic en l'última visita de la història a San Mamés.

Però aquestes 999 derrotes són, sobretot, expressió de la nostra grandesa. En primer lloc perquè si hem perdut tants partits de Primera és pels molts partits que hi hem jugat. Som un equip fundador de la Lliga (com l'Europa de la meva Gràcia, per cert), som sisens en la classificació històrica de la Lliga, som -a banda dels tres que mai han baixat a segona- l'equip amb més temporades a la màxima categoria. És bo fer pedagogia i recordar que som un dels equips grans. Però la grandesa de les 999 derrotes ve donada, sobretot, pel que representa de suport incondicional, de vinculació desinteressada, d'aprenentatge per la vida. És una càrrega que portem amb l'orgull de les ferides de qui lluita per una causa justa. De la mateixa manera que, segons ens explica Sánchez Piñol, el cap dels miquelets (Jaume Busquets) guardava cada bala rebuda en una bossa. 999 bales rebudes i aquí estem. Com deia el meu poeta, disposats a ser feliços: contra tots i contra tot.

Sabem que el dia de les mil derrotes arribarà. Confiem que tardi molt: que ja tinguem els 42 punts i que puguem començar a dir la paraula prohibida. Però també pot ser que el Calderón sigui el lloc assenyalat. Tampoc serà massa greu. Perquè quan acabi l'efecte 999 començarà l'efecte Aguirre.

stats