Ràpid, tècnic, hàbil, generós. Es parla molt de les condicions tècniques d'Alexis Sánchez, el davanter xilè que sembla que ja ha entrat en l'òrbita del Barça. Pocs recalquen les seves qualitats físiques, desenvolupades de forma impressionant a Itàlia i que l'han transformat en un jugador top , tant que el millor club del món el vol.
La millor manera de conèixer Alexis Sánchez, i entendre moltes de les seves motivacions, es troba en un programa de televisió que es va transmetre a Xile poc abans del Mundial. Nacidos para ganar va narrar d'una manera magistral els inicis, les ensopegades i els èxits de jugadors com Suazo (ex-Saragossa, avui a Monterrey), Vidal (Leverkusen), Medel (Sevilla), Orellana (Granada) i Alexis Sánchez, tots amb orígens molt humils, històries familiars complexes i presents d'or.
Veient el reportatge queda clar que el Niño Maravilla ha anat complint pas a pas els seus objectius, perquè des de sempre es va plantejar arribar a l'elit. Per això, més enllà de l'oferta econòmica (en què el Barça pot ser superat) ara la decisió del jugador va en relació directa amb els seus objectius.
22 anys viscuts amb intensitat
Alexis té 22 anys, però ja coneix quatre clubs, ha jugat un Mundial sub-20 (tercera posició el 2007) i un d'absolut (Sud-àfrica 2010). Va néixer a Tocopilla, a la costa del desert xilè. Allà els observadors del Cobreloa el van reclutar. Amb 16 anys es van emportar a Calama, a 150 quilòmetres de casa, un noi que ja no tenia pare però sí una família que l'adorava. Aviat va debutar, de la mà de Nelson Acosta, un tècnic titllat de resultadista. Amb ell els inicis no van ser fàcils, però sempre va respondre i abans de fer 17 anys ja va debutar a la Libertadores.
Potser l'únic punt negre de la seva carrera és com va sortir del Cobreloa. Tenia 17 anys i l'Udinese va pagar 3 milions de dòlars per ell. El Cobreloa no es va quedar content, ja que Alexis va anar cedit al Colo Colo. Allà, amb Claudio Borghi com a tècnic i amb companys com Vidal, Suazo i Matías Fernández, els albos van fer un dels millors anys en molt de temps, amb dos títols locals i una final de la Copa Sud-americana. El curiós és que anys després es va saber que Alexis és seguidor de l'Universitat de Xile, l'arxirival del Colo Colo.
La següent cessió va ser al River Plate, amb el qual va sumar un altre títol. No tenia 20 anys i ja estava a punt per a Europa. L'Udinese normalment fogueja els seus joves en lligues pròximes, però amb Sánchez va ser diferent. Al principi li va costar, però amb gols i assistències es va guanyar les mirades dels grans d'Itàlia, Anglaterra i Espanya. La dupla amb Antonio Di Natale va ser èpica, i a Itàlia es va comparar a les de Maradona-Careca i Del Piero-Trezeguet.
Sánchez encara el rival, li agrada l'un contra un i té una tècnica exquisida. De vegades es queda massa la pilota, però amb la potència física que ha assolit és el primer a tornar a recuperar-la. És un jugador d'equip, precisament un dels principals temors que es tenia d'ell quan va debutar. Té una maduresa futbolística extraordinària, que sumada a la seva tècnica superdotada natural i al seu físic treballat el fan mereixedor de ser a la llista de necessitats del Barça. La lògica diu que hauria de lluitar per un lloc amb Pedro, però és capaç de adaptar-se a qualsevol posició del front d'atac.
Diuen que el seu somni sempre ha estat arribar al United i emular les campanyes de Cristiano, un dels seus referents. Ara es pot donar el luxe de triar entre tots els pretendents, els millors del món. I el Barça va per davant.
