Publicitat
Publicitat

MUNDIAL DE MOTOCICLISME

L'australià no té rival i aconsegueix la tercera victòria de la temporada per davant de Jorge Lorenzo

Ni la grip ni la pluja aturen Stoner a Montmeló

Si Marco Simoncelli, des que va arribar al pàdoc del Circuit de Catalunya, va estar escortat per dos Mossos d'Esquadra, Casey Stoner va aterrar a Barcelona amb un constipat que l'ha fet anar tapat fins a les orelles. L'australià s'ha passejat per Montmeló i ha fet acte de presència a les rodes de premsa sempre amb jaqueta i amb la seva inseparable gorra, mostrant només uns ulls un pèl plorosos que no podien amagar el seu constipat.

Però quan puja a la moto, Stoner es transforma. Ni el refredat ni la fina pluja que va caure sobre l'asfalt del traçat català van ser rival per a l'australià, que es va imposar en una cursa una mica ensopida i que només va tenir emoció en la sortida. Simoncelli, que va ser el blanc de les crítiques de l'afició catalana durant tot el cap de setmana, sortia primer, però no va arrencar gens bé. L'italià es va adormir quan els semàfors es van apagar i va veure com fins a sis pilots l'avançaven i arribava al primer revolt setè.

Qui va sorprendre va ser Lorenzo. El mallorquí tenia clar que havia de fer una bona sortida per tenir opcions amb la seva Yamaha, i no s'ho va pensar. De tercer a primer abans del primer revolt. Tot i això, Lorenzo sabia que el triomf era una utopia. Tot el contrari que Stoner, que era conscient que, sense l'ídol local Dani Pedrosa, ell era la referència de l'equip HRC. L'australià va superar Lorenzo en la segona volta i ja no va abandonar la primera posició fins a la bandera de quadres. De fet, com ens té acostumats aquesta temporada, Stoner va fer el que millor sap fer: sortir, posar-se primer i marxar tot sol. Tot i no estar al cent per cent per culpa del constipat, tampoc va tenir rival. En curses com les d'ahir, sembla que activa el pilot automàtic: no perd la concentració, no pateix cap ensurt, només mira endavant. Això sí, quan va baixar de la moto, va reconèixer que era feliç, però que estava cansat. I amb raó. L'esforç havia estat considerable, i els nervis passats a la cursa per l'amenaça de pluja van acabar d'arrodonir un cap de setmana exigent i alhora "fantàstic" per a l'australià.

Amenaça de pluja

Després de ploure durant la nit i part de la matinada, amb el rugit dels motors la pluja va deixar de caure. La pista estava molla, però gràcies a les curses de 125 cc i de Moto2, va anar eixugant-se. I, fins i tot, el sol va fer tímids intents de sortir. Però a mesura que van anar passant les hores i les curses, el cel es va anar enfosquint i, quan les motos de la categoria reina van prendre la sortida, la pluja semblava més una realitat que una amenaça. Fins i tot direcció de cursa va onejar banderes blanques donant permís als pilots a entrar a boxs a canviar la moto per la segona, amb reglatges i pneumàtics de pluja. Cap ho va fer.

Només van ser quatre gotes, però van ser suficients per fer que els pilots es posessin nerviosos i per posar en marxa l'engranatge dels mecànics als boxs per tenir-ho tot a punt per si començava a ploure a bots i barrals. "M'he posat una mica nerviós i m'he espantat", va reconèixer Stoner. Potser va ser l'únic moment en què va veure perillar la victòria. Quan l'amenaça de pluja es va esvair, només ell va brillar sobre el traçat de Montmeló.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT