BARÇA
Esports 03/06/2013

Neymar, el punt i a part del mandat de Rosell

La gestió econòmica i la Grada d'Animació, llums i ombres dels primers tres anys del president

Albert Llimós
4 min

BarcelonaL'arribada de Neymar a Barcelona suposa un punt i a part en la gestió de Sandro Rosell al capdavant del Barça. A partir d'avui ja res serà igual. El brasiler és la peça escollida per impulsar el nou Barça que té al cap Sandro Rosell. Neymar aterra al Camp Nou just a l'equador del mandat. Arrenca la nova era. L'era Neymar.

D'ençà que Rosell va ser escollit president el 13 de juny del 2010, el Barça ha canviat molt. Rosell ha impulsat un nou model de club altament diferenciat de l'anterior junta directiva. En el fons i en les formes.

Durant aquest trienni, la gestió s'ha fonamentat en un control estricte de la despesa, una continuïtat en el model esportiu que va impulsar Pep Guardiola -esquerdat en els últims dies- i un programa ambiciós per situar el club a l'avantguarda mundial dins de l'era digital i les noves tecnologies. A l'altre costat de la balança, durant aquests tres anys els principals entrebancs de la presidència han arribat des de l'àmbit social i institucional. El projecte de la Grada d'Animació, els horaris familiars que no arriben i l'Espai Barça que havia de servir per remodelar l'estadi s'han convertit en alguns dels grans reptes fallits.

Els punts forts

Un dels reptes que es va fixar Rosell en el programa electoral que va presentar el 2010 era "estendre l'excel·lència esportiva a la resta d'àrees del club". Certament, en el terreny esportiu la directiva ha mantingut el Barça com a referent mundial; s'han guanyat una Champions, dues Lligues, una Copa i un Mundial de Clubs. Això sí, aquesta temporada la supremacia culer ha donat pas a l'hegemonia del Bayern Munic.

Tot i que l'actual junta ha hagut d'afrontar el relleu de Pep Guardiola, el Barça ha continuat marcant les pautes del futbol estatal. El club ha aconseguit competir fins al final sempre. No només en futbol. Enguany, però, per primera vegada des del 1996, el Barça no ha guanyat cap Champions. Durant 17 anys seguits alguna secció havia aixecat una Lliga de Campions i ahir, a Colònia, aquest somni es va acabar.

El relat de Rosell com a president es fonamenta sobretot en una gestió econòmica marcada pel control rigorós de les despeses. El vicepresident econòmic, Javier Faus, s'ha convertit en una de les peces cabdals dins del club. El 2010 Rosell es presentava en societat amb cinc grans reptes econòmics: increment d'ingressos, reducció de despeses, obtenció de beneficis, capitalització del club i reducció del deute. Tres anys més tard, els números quadren. Quan l'actual junta directiva va aterrar als despatxos d'Aristides Maillol, el deute net superava els 430 milions. Enguany la previsió és situar-lo ja per sota dels 300. L'any passat el Barça va presentar uns beneficis de gairebé 50 milions i uns ingressos d'explotació rècord de 495. A través de la contenció de la despesa -les fotocòpies en blanc i negre, metàfora de la política austera- i la incorporació de nous actius com Qatar Foundation s'han assolit números positius.

A més, un dels grans avenços ha estat l'aposta decidida pel 2.0. El club català està sent capdavanter en l'era digital i les noves tecnologies, que han d'aportar nous recursos econòmics i fidelitzar els seguidors en un món cada cop més globalitzat. Un exemple: fa uns dies el Barça va rebre a Singapur la distinció de millor club esportiu del món a les xarxes socials. Més de 65 milions de seguidors fan de l'entitat barcelonista la més seguida arreu del planeta.

Un altre dels grans punts forts ha estat l'intent -altament aconseguit- de separar esport i política. Rosell va ser criticat per haver participat a títol personal en la manifestació de l'Onze de Setembre o haver-se reunit amb l'expresident d'Extremadura Guillermo Fernández Vara per rebaixar les tensions obertes amb Joan Laporta. Tot i aquests episodis, la línia actual ha estat allunyar-se de l'estil del seu predecessor.

Un dubte per resoldre és si la no ingerència del president en qüestions esportives s'ha seguit estrictament. Avui, en la roda de premsa de Neymar, podrem començar a sortir de dubtes.

Els errors i els dèficits

La gran llosa que arrossega la junta de Sandro Rosell durant aquests anys és l'execució de la Grada d'Animació. Era un projecte capital del 2010, però les discrepàncies amb els Mossos d'Esquadra i, sobretot, la irrupció de seguidors radicals vinculats als Boixos Nois al Camp Nou van acabar dinamitant el projecte. Rosell va dir en campanya que no existia cap document firmat per un representant dels Boixos Nois i aquesta temporada es va confirmar l'existència d'aquest document. El vicepresident, Jordi Cardoner, va assegurar que el club no havia mentit en el procés d'execució d'aquest projecte fallit. "No hem amagat informació, només hem deixat d'explicar-la", va dir el directiu.

Encara en l'àmbit social, el club no ha aconseguit assolir una participació més alta en els òrgans de decisió. En l'última assemblea, per exemple, es van aplegar poc més de 1.000 compromissaris. Tampoc s'han canviat els horaris dels partits, tal com pregonava el programa electoral del 2010. Es volia que el Barça jugués en horaris familiars, però els operadors televisius han estat inflexibles. Més punts negres: la gestió de la presidència d'honor de Cruyff i la judicialització del club a partir de l'acció de responsabilitat contra Laporta. En l'acord amb Qatar Foundation la informació ha estat opaca. Ha faltat transparència i s'ha castigat un actiu lloat per Rosell el 2010: el patrocini d'Unicef.

Finalment, fa tres anys Rosell renegava del projecte de Norman Foster. L'aposta era remodelar el Camp Nou i executar l'Espai Barça. Tot per 150 milions. Avui, però, tot sembla indicar que la intenció és construir un nou estadi.

stats