Neymar Junior i Leo Messi
Adidas i Nike. L'Argentina i el Brasil. L'insuperable passat, el present lluminós i el futur esperançador. Les quatre darreres Pilotes d'Or i potser alguna de les que han de venir. Un mite consagrat al hall of fame dels Diego Armando Maradona, Alfredo Di Stéfano, Johan Cruyff i companyia, i el que diuen que trucarà a la porta en poc temps. Una multinacional multiplataforma digital en potes i el més introvertit dels jugadors de futbol que es fan i es desfan. Tot això és el que tindrà el Barça al camp aquesta propera temporada amb el fitxatge de Neymar i amb Leo Messi d'amfitrió. Amanit amb la repercussió planetària que prenen aquestes coses en un any de Mundial... al Brasil.
No és difícil de preveure que aquesta dialèctica marcarà la fortalesa i els punts febles del Barça els pròxims mesos. L'entesa dels dos cracs és garantia d'èxit propi i d'amenaça per als rivals. Si la química funciona, la dupla és letal. En canvi, les distorsions entre els subministradors del talent per on ha de pivotar el futbol del Barça (amb el permís dels Xavi Hernández, Andrés Iniesta...) seran el punt on s'instal·laran els franctiradors exteriors. Un risc real. El Barça, especialista a blindar-se sobre manera, farà bé de preveure el foc que pot rebre per aquesta banda. Això sí, fins ara Neymar ha estat el més intel·ligent de tots, ben assessorat, i ha retut homenatge a Messi cada cop que li han posat un micròfon al davant. Que segueixi així a curt i mitjà termini pel bé de tots.
Si l'experiment funciona, si el brasiler Neymar esclata segons les previsions que recomanaven el seu fitxatge "amb els ulls tancats", si el Barça s'assegura tenir un crac de dimensions similars al que hem gaudit des del 2008 i si es consolida una nova marca per explotar comercialment en el futur immediat... si es confirma tot això s'obrirà una escletxa. Petita. El 2005 ja hi havia veus dins de la junta directiva que recomanaven acceptar les ofertes milionàries que trucaven a la porta i proposaven endur-se Ronaldinho. Era el moment de clímax de la carrera del Gaúcho. Fer caixa abans que s'apagui l'estrella. Hi ha la possibilitat que aquesta temptació aparegui discretament pensant en l'estiu que ve i en la figura de Leo Messi. Ep, atenció els interessats a malinterpretar: parlo de temptacions i no de voluntats. Encara. El que passa és que Leo Messi, a més del millor futbolista de la història, és el primer crac que s'ha fet a casa i no ha arribat via aeroport. Això té el seu valor.
