BARCELONASi del que es tractava era de demostrar qui és un líder i qui no ho és, Joan Carles Navarro no en va deixar dubtes i es va carregar el Barça Regal a l'esquena per remuntar 13 punts al millor Reial Madrid dels últims anys i, amb la victòria, assegurar el lideratge de la temporada regular. L'escorta va anotar 16 dels seus 23 punts en una segona meitat en què va ser decisiu.
I això que el partit no es va ser gens senzill per al Barça Regal. El joc interior de l'equip blaugrana es va agafar vacances en una primera meitat en què entre Lorbek, Ndong, Vázquez i Wallace tan sols van sumar cinc punts, vuit rebots i moltes errades defensives. Tantes que Ante Tomic ja sumava un 20 de valoració als deu minuts de joc.
La renda del Reial Madrid, que en atac va fer dues coses (atacs curts i bones continuacions obertes dels interiors), però les va fer bé, va arribar a ser de 13 punts en un primer quart en què al Palau Blaugrana van saltar totes les alarmes. El partit feia flaire de tercera derrota contra l'equip que entrena Pablo Laso.
El Barça Regal ha desconfiat tota la temporada dels arbitratges que l'equip està rebent a la Lliga Endesa (no a l'Eurolliga) i ahir no va poder més. Xavi Pascual, indignat com mai l'havíem vist fins ara, va protestar una falta sobre Joan Carles Navarro que Fernando Calatrava no va xiular. Un clàssic al Palau Blaugrana amb el lideratge en joc és massa responsabilitat per a un àrbitre que va debutar a la màxima competició la temporada passada. L'entrenador blaugrana va ser sancionat amb una tècnica, però va aconseguir modificar un estil de penalitzar faltes que, com a la final de la Copa del Rei, beneficiava clarament el Reial Madrid.
Molts anys després el famós càntic "Així, així, així guanya el Madrid" es va tornar a sentir al Palau Blaugrana, on els aficionats culers es van indignar més amb els àrbitres que amb els seus jugadors quan, en certs moments, tots dos ho van fer igual de malament.
En un escenari de partit com els dels anys 80, el Barça Regal es va encomanar a dos dels seus jugadors més temperamentals: Pete Mickeal i Joan Carles Navarro. Poca broma, però sense defensa (l'equip va rebre en 30 minuts més punts dels que normalment rep en 40) ni control del rebot la gesta de remuntar semblava que tenia més a veure amb un desig que amb una realitat.
Però l'últim quart ens reservava els millors minuts de Joan Carles Navarro, que va completar una exhibició tan devastadora que no es pot explicar tan sols analitzant-ne les xifres. L'escorta va anotar, assistir, defensar i, sobretot, va encomanar unes ganes de victòria que van resultar definitives per sumar un triomf dels que deixa ferida al rival.
