Nadal torna al cim 3 anys després

Barcelona“Nadal té un cap privilegiat, amb ell no hi ha impossibles perquè sempre torna”. La definició de l’extenista brasiler Gustavo Kuerten es pot aplicar a la mentalitat del manacorí dins i fora de les pistes. Nadal ha patit lesions en diferents parts del cos, derrotes dures, falta de confiança i, sobretot, molts dubtes. Però des d’ahir ja torna a ocupar un tron que es resistirà a cedir de nou. Tres anys i un mes després de caure als vuitens de final de Wimbledon, el 2014, davant de Nick Kyrgios, i de perdre el número 1 de l’ATP, torna al capdamunt.

Amb 31 anys, 2 mesos i 18 dies, és a una setmana d’igualar Roger Federer com el segon tenista més veterà de l’era Open a assolir aquest lloc. Per davant només tindrà Andre Agassi, que va fer-ho el 2003 amb 33 anys, 4 mesos i 7 dies. Serà la seva 142a setmana com a número 1, i no sembla descartable que pugui arribar a les 170 de John McEnroe.

2017, l’any del ressorgiment

No ha sigut un parèntesi gens senzill per al balear, que entre el 2015 i el 2016 només va ser capaç d’imposar-se a Montecarlo. De la travessia pel desert, plena d’obstacles, n’ha sorgit un nou jugador que afronta amb maduresa i amb un gran moment de forma i de confiança la seva quarta etapa al capdavant de la llista. El 2014 va patir una lesió a l’esquena a la final d’Austràlia amb Wawrinka, i a finals d’any va ser operat d’apendicitis. El 2015 va començar amb alts i baixos que el van portar a reconèixer que el seu problema era “mental”. Li va costar recuperar el control emocional i dels nervis, però els triomfs a Montecarlo i Barcelona del 2016 el van ajudar a aixecar-se. Aleshores va sorgir un nou impediment: una lesió al canell el va obligar a abandonar a Roland Garros i una prematura tornada dels Jocs de Rio el va obligar a posar punt final al curs.

El 2017, però, ha recuperat les millors sensacions. Per primer cop en molts anys ha pogut fer una pretemporada sencera, i de la mà d’un nou tècnic, Carlos Moyà, ha recuperat el vigor competitiu. Enguany ja ha jugat set finals: victòries a París, Madrid, Barcelona i Montecarlo, i derrotes a Melbourne, Acapulco i Miami. “Haver-les jugat em fa saber que estic jugant bé i segueixo sent competitiu. La dreta em torna a funcionar i la resta del joc també està bé”, admet el manacorí, que ja prepara un US Open (del 28 d’agost al 10 de setembre) que pot servir-li de revàlida.

“Estic llest per competir-hi al màxim nivell”, va assegurar després de caure a Cincinnati dissabte contra Kyrgios. La segona derrota contra l’australià va ser menys dolorosa que la primera. Aquest cop, al balear li va ser suficient per sumar 180 punts que li permeten superar Murray, que fa dies que prepara a consciència el darrer Grand Slam de l’any. “És un torneig completament diferent de Cincinnati, on mai he tingut bones sensacions. Històricament he jugat molt millor a Nova York”, va assenyalar el mateix Nadal, que confia a millorar les prestacions dels últims anys a la pista nord-americana. Des del seu segon i darrer triomf el 2013, s’ha perdut una edició per lesió, i en les dues últimes ha caigut en tercera i quarta rondes, respectivament. Ara opta de nou al títol.

Veterans que mantenen el llistó alt

Quatre tenistes han monopolitzat el cim del rànquing ATP des del 2004. Tots ells es mantenen en actiu malgrat superar la trentena. El més veterà, Federer (35 anys), va camí d’igualar els exitosos 2004, 2006 i 2007, quan va aixecar tres grans tornejos (només se li va resistir Roland Garros). El suís viu una segona joventut, i és la principal amenaça per a Nadal de cara a un número 1 que va ocupar per darrer cop el 2012.

Però no és l’única. Murray (30) està pagant el peatge físic del 2016, en què va guanyar Wimbledon i els Jocs de Rio. Djokovic (30), per contra, no tornarà a jugar fins al 2018 per una lesió al colze. A Nova York, però, Nadal no només haurà de fixar-se en els veterans, sinó també en joves com l’irreverent Kyrgios (22) i el prometedor Alexander Zverev (20). Assessorat des de fa unes setmanes per Juan Carlos Ferrero, el jove alemany es postula com un dels candidats a succeir els quatre experimentats tenistes.

Aquest gegant ros d’1,98 metres, 7è millor del món, ja ha guanyat enguany dos Masters 1000 (Roma i Mont-real), on va tombar Djokovic i Federer. Ell lidera el canvi generacional. Ha caigut en els tres duels amb el manacorí, però avisa de cara a Nova York: “Federer i Nadal seran els més forts. N’hi haurà alguns rere seu, i crec que sóc en aquest petit grup. Mai m’havia sentit millor abans d’un Grand Slam”.