Publicitat
Publicitat

TENIS

El manacorí es desfà del suís i buscarà el seu segon títol a l'Open d'Austràlia

Nadal exhibeix la seva evolució contra Federer

Era el seu enfrontament número 27. Les expectatives eren les de sempre. S'esperava un partit majúscul. I així va ser. Rafa Nadal va vèncer ahir Roger Federer (6-7, 6-2, 7-6 i 6-4) en un duel que va tenir el mateix guió que la majoria dels seus cara a cara: dosis altíssimes de qualitat, cops de tiralínies i desenllaç favorable al de Manacor, que va saber imposar les millores en el seu joc i la seva fortalesa mental. Unes qualitats que ahir li van donar el passaport per a la final de l'Open d'Austràlia que se celebrarà diumenge.

Nadal ha començat l'any amb una obsessió. Vol que els seus cops siguin més durs, més definitius. Que el revés li funcioni tant com la dreta. Ahir va demostrar que transita pel camí adequat. Federer, com sempre, va començar el partit com un tro -3 a 0 en pocs minuts-, però el de Manacor es va encarregar de fer-li gruar el primer set -que es va acabar definint al tie-break - buscant profunditat en els cops.

Federer va pagar car el desgast del primer set. Sense gairebé adonar-se'n, Nadal ja s'havia endut el segon parcial per 6-2. El partit desprenia, estadístiques en mà, l'aroma de les grans cites, de desenllaç cardíac. Però la cara del manacorí -aquell posat del tauró que sent olor de sang, aquells saltirons entre punt i punt- feia pensar que ja tenia activada la modalitat seek and destroy contra la precisió de Federer.

Tercer set elèctric

Davant de qualsevol altre rival, Nadal no hauria tingut cap problema. Però enfront hi tenia un guanyador de 16 Grand Slams que, a la pista ràpida de Melbourne, explota com ningú el joc d'atac. La dreta paral·lela de Federer va aconseguir fer forat en la dreta del de Manacor, que quan perd la posició veu reduïda la seva efectivitat. Però al tie-break va pecar de precipitació i Nadal, fet de granit, el va acabar de rematar.

A la desesperada, el suís va jugar-se el quart set a una carta: pujar a la xarxa i reduir espais. Era impossible. Quan juga contra Nadal, la pista se li fa petita. I a Nadal, immensa. Diumenge (9.30 h), contra Murray o Djokovic, el de Manacor pot aconseguir l'onzè Grand Slam de la seva carrera. L'evolució en el seu joc el converteix en encara més temible.