Publicitat
Publicitat

OPEN D'AUSTRÀLIA DE TENIS

Murray, Soderling i Djokovic són les alternatives als dos favorits

Nadal i Federer se citen al Grand Slam més imprevisible

Els dos millors tenistes del món continuaran amb el seu duel particular en el primer gran torneig de la temporada, molt propens a les sorpreses. Un selecte grup de jugadors aspira a seguir-los el ritme.

Wimbledon és la tradició, l'herba ben segada i les maduixes amb nata que devora el públic. Roland Garros és l'elit parisenca i el sacrifici de la terra batuda. L'Open dels Estats Units és l'espectacle, les jornades nocturnes i els tie-breaks vibrants al cinquè set. Austràlia, el primer dels Grand Slams de l'any, és la imprevisió i la duresa dels principis de temporada sota la calor de l'estiu als antípodes del planeta.

El manual dicta que a Austràlia hi sovintegen les sorpreses. Els favorits hi arriben amb el rodatge de competició just i amb la feixuga pretemporada al cos, la qual cosa els fa més vulnerables, especialment a les primeres rondes. Això afavoreix els outsiders : sense anar més lluny, fa tres edicions un semidesconegut, Jo-Wilfred Tsonga, va arribar a la final després de triturar Nadal a les semifinals en tan sols tres sets. I, el 2006, un xipriota desmanegat, Marcos Baghdatis, es va atrevir a robar-li un set a Roger Federer a la final del torneig. El suís, però, es va endur el segon dels seus quatre títols a Austràlia.

Els de sempre, al capdavant
Com a cada gran cita, els dos millors jugadors del món, Roger Federer i Rafa Nadal, parteixen amb un cos d'avantatge respecte de la resta de competidors. El bon inici d'any del suís, que es va emportar el torneig de Doha contra el rus Davidenko, potser li dóna una posició de sortida lleugerament millor que la del balear, però ja se sap que quan hi ha Nadal pel mig, és millor reservar-se qualsevol pronòstic. La millora en el servei que va ensenyar, una sorpresa per a molts, al darrer Open dels Estats Units, el converteix en un rival encara més temible per als seus rivals sobre les pistes ràpides de Melbourne. I què podem dir del suís, que se sent com el peix a l'aigua en el joc ràpid que propicia la superfície del campionat.

Ara bé: els dos hauran d'estar ben alerta i mostrar el seu millor nivell si volen arribar lluny. Nadal es podria trobar a vuitens de final amb el croat Marin Cilic, un gegant que bombardeja serveis, i als quarts amb el rus Youzhny o l'argentí Nalbandian, un dels jugadors amb més talent -i menys seny- que corren pel circuit. Si anem més endavant, el balear previsiblement es trobaria a semifinals l'escocès Murray, finalista la passada temporada, o bé el suec Robin Soderling, una de les seves bèsties negres.

Federer, per la part baixa del quadre, té un camí relativament plàcid fins als quarts de final, on es citaria amb el nord-americà Andy Roddick, sempre temible pel seu joc agressiu de servei i dreta potents. El seus principals esculls per arribar a la final serien el serbi Novak Djokovic, campió l'any 2008, i el txec Tomás Berdych, finalista la passada edició de Wimbledon, un jugador dur de pelar en pista ràpida. I a la final, naturalment, l'ombra de Nadal, el seu Nèmesi particular, el tenista que el va fer plorar a l'edició del 2009 després de perdre contra ell en un partit èpic a cinc sets.

Marge per a la sorpresa
Nadal-Federer és el desenllaç més previsible, però això és Austràlia i els pronòstics poden quedar en paper mullat. Juan Martín del Potro, excel·lent tenista argentí castigat per una lesió al canell tot el 2010, buscarà tornar de manera sonada al circuit. I el jove serbi Viktor Troicki, que va guanyar el punt decisiu per al seu país a la final de la Copa Davis del 2010, voldrà fer saltar la banca aprofitant el seu bon final de temporada. Les apostes arriscades, a Austràlia, poden donar beneficis.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT