Publicitat
Publicitat

POLÈMICA AMB LES BANDERES

Ni federacions autonòmiques ni polítics qüestionen la decisió

Mutisme institucional sobre la prohibició de les banderes

Malgrat múltiples peticions, les institucions polítiques i esportives han decidit girar full i no qüestionar la prohibició de qualsevol bandera que no fos espanyola en la cerimònia de lliurament d'un títol.

El ressò que va tenir a internet l'afer de la bandera asturiana ha contrastat amb el mutisme dels representants polítics i esportius espanyols, especialment en l'àmbit institucional. I és que mentre que a les xarxes socials començaven a córrer les imatges i els comentaris -la majoria de denúncia- sobre el cas, les institucions preferien mirar cap a una altra banda, intentant girar full de manera ràpida. Especialment des de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), que va afanyar-se a qualificar l'incident com un fet aïllat i de poca importància.

La prohibició de dur qualsevol bandera que no fos l'espanyola en el moment de recollir un trofeu va agafar per sorpresa tothom, també els futbolistes. Es tracta d'una norma que va imposar l'organisme federatiu - segons alguns mitjans, per ordre directa del seu president, Ángel María Villar, després que el combinat espanyol sub-21 obtingués el títol de campiona d'Europa a Dinamarca-, però que no s'havia fet pública. De fet, no es va saber fins al moment que Ginés Meléndez, el seleccionador de la sub-19, va prendre la bandera d'Astúries al jove Juan Muñiz quan estava a punt de pujar amb els seus companys a recollir la copa que els acreditava com a flamants campions d'Europa.

La imatge del seleccionador retirant de manera brusca la bandera al futbolista va córrer com l'espuma. A internet va ser un dels temes més comentats, i moltes persones a títol individual van expressar la seva queixa, van demanar que l'entrenador demanés disculpes públiques i, en general, van exigir a la RFEF algun tipus d'explicació. Però aquesta repercussió mediàtica no ha tingut continuïtat als despatxos. I és que ni les institucions esportives ni les polítiques han expressat cap queixa sobre el cas. L'única reacció en contra va venir per part del Bloc per Astúries, que va demanar una condemna dels fets per part del govern del principat asturià, una "disculpa" de la secretaria d'estat per l'Esport, a més de la "destitució" del tècnic.

Però cap d'aquestes peticions s'han complert. Les institucions han optat per girar full, i en general han declinat fer cap tipus de declaració. De la mateixa manera, la RFEF o la Secretaria General de l'Esport no han rebut cap queixa de federacions futbolístiques autonòmiques.

Concretament, fonts de la Federació Espanyola de Futbol han assegurat a aquest diari que no han rebut "cap queixa sobre aquest afer, ni per part dels jugadors ni des de l'àmbit institucional ni polític". I a la vegada han qualificat de "lògica" la decisió de prohibir les banderes que no fossin l'espanyola en el moment de recollir el trofeu per "evitar qualsevol conflicte".

D'altra banda, el president de la Federació Catalana de Futbol, Andreu Subies, va declinar fer declaracions a aquest diari sobre el tema. Tanmateix, en una entrevista al Primer toc , de Rac1, va assegurar que "respectava" la normativa de la RFEF. I va reconèixer: "No sé què hauria passat si s'hagués tractat de la nostra bandera (catalana)".

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT