Publicitat
Publicitat

FOT-LI, POU

Molt Munic

Com era de preveure, l'anunci oficial del fitxatge de Pep Guardiola pel Bayern Munic (hauria passat tres quarts del mateix si el club hagués estat un altre) ha desencadenat una tempesta de reaccions de tota mena. Tothom té coses a dir sobre el camí que ha escollit Guardiola.

Les opinions que més m'han cridat l'atenció són les que denoten un punt d'irritació o de ràbia per una decisió no compartida. Alguns analistes i molts culers no estan d'acord amb l'opció triada i, en certa manera, se senten dolguts. Fins i tot alguns parlen del fitxatge de Guardiola pel Bayern amb l'enuig de qui creia que hauria d'haver estat consultat. Només hauria faltat això, que Guardiola hagués hagut de demanar permís per fer la seva tria (¿amb una enquesta, potser?).

Hi havia tanta gent que tenia coll avall que el millor entrenador de la història del Barça continuaria la seva carrera a la Premier League que ara sembla que haver optat pel millor club d'Alemanya sigui una demostració de falta d'ambició. Segurament aquesta gent no sap ben bé què ambiciona Pep Guardiola.

El Bayern és un club llegendari, ric, poderós, amb futbolistes de primer nivell, dirigit per homes que han mamat pilota des del bressol i que li ofereix un projecte de tres anys perquè l'equip bavarès jugui a futbol com a Guardiola li agrada que juguin els seus equips. I sí, ha firmat per tres anys, suposo que perquè és el temps mínim que considera necessari per construir el que vol construir.

La pretensió no és ni fer història ni passar a la posteritat. ¿La proposta del Bayern li ha fet patxoca? Doncs endavant. ¿Considera que a Munic podrà recuperar la plenitud com a entrenador? Fantàstic. ¿La plantilla actual amb els retocs que consideri necessaris li sembla de prou nivell com per jugar el futbol excels que pregona? Meravellós. ¿La família estarà a gust en aquesta ciutat? Oli en un llum. ¿És feliç anant a entrenar a un equip de llegenda de la lliga alemanya? No en parlem més.

I si després ho fa tan bé que marca una època doncs ja hi haurà dos clubs en què haurà deixat petjada. I a qui no li agradi que s'hi posi fulles. Ni Guardiola deu res al Barça ni als culers, ni el barcelonisme deu res a Guardiola.

Van ser quatre anys gloriosos farcits d'alegries i moments brillants, però ja està, això es va acabar i cadascú ha de continuar caminant per on vulgui o pugui sense donar explicacions a l'altre. Els barcelonistes han de començar a fer-se la idea que a partir del 30 de juny Guardiola ja no defensarà els interessos del Barça. Els sentiments hi seran sempre, però Guardiola voldrà guanyar tots els equips, tots, el Barça també, per descomptat.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT