Publicitat
Publicitat

La Mourinha

En cert moment Esperanza Aguirre es va declarar fan de Mourinho, i a mi no em va estranyar gens. Aquests felins es reconeixen entre ells i de seguida s'adonen que parlen el mateix llenguatge, defensen els mateixos mètodes i pateixen (o disfruten) la mateixa megalomania. Aguirre és una killer de la política, amb un formidable instint i un gran talent mediàtic. Com Mourinho, sap arremolinar la seva gent rere un estendard populista, apel·lar a l'enemic extern, fer de la fatxenderia signe d'identitat i, sobretot, escalfar els ànims amb cortines de fum quan se li acaben els arguments, o quan la realitat la posa al seu lloc. Mourinho parla dels àrbitres o de Guardiola sempre que té problemes; la lideresa demana que es jugui la final de Copa a porta tancada, perquè no vol que es parli de Bankia ni de l'endeutament ocult de la comunitat de Madrid. Aquest delirant estirabot només servirà perquè la xiulada al Calderón sigui inoblidable. I segurament Esperanza serà a la llotja, fent-se l'ofesa, però pensarà: " Ladran, luego cabalgamos ".

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT