Publicitat
Publicitat

DES DE LA CASTELLANA

Mou, el segrestador

Quan Florentino Pérez va decidir fitxar Mourinho per entrenar el seu equip sabia que amb el portuguès fitxava una manera de ser i de comportar-se molt específica. Però ho havia de fer. El Barça estava imparable i necessitava un cop d'efecte. Volia l'home que havia eliminat els blaugranes i havia evitat que Puyol aixequés una Champions al Bernabéu. Però el que no sabia és que havia fitxat la persona que es convertiria en l'amo absolut del club. El pitjor de tot és que Florentino encara no ho sap.

Mourinho ha aconseguit controlar el poder. Total i absolut. Ell i el seu entorn piloten el madridisme. Són els autèntics líders d'una secta que té milers i milers d'adeptes. Des de la gran majoria de socis i aficionats fins al mateix president i totpoderós Florentino Pérez. Mourinho és el guru, el líder espiritual. Quan les coses van bé, ell deixa que regni la pau i la tranquil·litat. Quan veu venir la tempesta, engega la maquinària per desviar l'atenció. No fos cas que algú pensés que ell ha fet alguna cosa malament. I esclar, els seguidors, els sectaris, el creuen a ulls clucs. Cada cop que ha perdut ha creat un escàndol per evitar parlar dels seus problemes tàctics i de plantejament. Àrbitres, calendaris, conspiracions... Al cap i a la fi, cortines de fum. Si al futbol espanyol es parla tant dels arbitratges no és per culpa de la premsa. És per culpa de Mourinho, que engega la màquina de les excuses cada cop que li convé. I l'afició, la directiva i la central lechera el segueixen.

El Madrid està segrestat per Mourinho i els seus: Jorge Mendes, Rui Faria, Silvino Louro i José Morais. Ah, i Eládio Paramés. Ells exciten les masses i les masses responen. I la institució també. Mourinho no ha parlat des del Madrigal perquè ha exigit que ho faci el club de manera oficial. I així ho han fet el director de futbol del Reial Madrid, Miguel Pardeza, i el president d'honor, Alfredo di Stéfano. Tots donant suport a la postura de Mou. De Mou, el segrestador de clubs. El problema és que, de moment, Mou no té intenció de demanar rescat, i ningú té previst alliberar-los del segrest. Pitjor per a ells.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT