Publicitat
Publicitat

BOXA

L'excampió del món, de 67 anys, tenia càncer de fetge

Mor Joe Frazier, l'home que va fer semblar humà Muhammad Ali

Tot el món es va quedar sense respiració durant uns segons la nit del 8 de març del 1971. El Madison Square Garden acollia el combat del segle entre Muhammad Ali i Joe Frazier. Ali havia guanyat per KO 25 dels seus 31 combats i era un dels esportistes més famosos del món. I just quan més admirat era, s'havia canviat el nom de Cassius Clay per Muhammad Ali per erigir-se en portaveu dels ciutadans negres que n'estaven tips de no tenir dret al seu somni americà. Ali era el líder de la consciència negra i aquell combat era el primer que protagonitzava després d'haver estat suspès per una decisió política: negar-se a incorporar-se a l'exèrcit per anar a la Guerra del Vietnam. Un cop indultat, Ali tornava per recuperar el títol de campió dels pesos pesants contra Frazier.

Joe Smokin' Frazier, que tampoc sabia què era perdre (23 triomfs per KO de 26), havia guanyat el títol durant els mesos de sanció de Muhammad Ali. Un Ali que havia escalfat la cita insultant el seu adversari, a qui va definir com "un Oncle Tom al servei dels blancs, un negre ignorant utilitzat pel sistema". Però aquest negre que combatia amb el cap baix, sense l'elegància i presència impotent d'Ali, va connectar un dels seus terribles ganxos d'esquerra just en l'últim assalt d'un combat esgotador. Ali va caure sota una pluja de flaixos amb la mandíbula fracturada. Tots dos acabarien a l'hospital, però Frazier havia derrotat el boxejador abans conegut com a Cassius Clay.

Joe Frazier ha mort als 67 anys de càncer de fetge. Nascut el 1944 en una petita població de Carolina del Sud, es va criar guanyant 15 cèntims de dòlar a l'hora recollint verdura en uns camps on també s'esllomaven els seus pares i 11 germans. Admirador de Joe Louis, Frazier va marxar a Filadèlfia per treballar en un escorxador on s'entrenava colpejant els cossos dels animals, una imatge que inspiraria una escena de Rocky, un film basat en diferents episodis de la seva vida en què fins i tot ell apareixia breument.

Després de derrotar Ali aquell 1971, Frazier va tornar al poble natal per comprar una casa a la seva mare i ser el primer ciutadà negre a ser escortat per la guàrdia local de Carolina del Sud. Aquella victòria sobre Ali el va catapultar a la fama però també el va unir per sempre més al destí d'un rival, Ali, que ahir el va plorar a través d'un comunicat: el Parkinson no el deixa parlar.

Com va admetre Ali, l'un i l'altre es van necessitar per convertir-se en herois. Ali es va venjar de Frazier en dos combats més històrics, el 1974 a Nova York i sobretot el 1975 amb el combat conegut com The Thrilla in Manila, quan els dos es van esbatussar sense fi fins que l'entrenador de Frazier, Eddie Futch, va tirar la tovallola perquè el seu púgil no tenia visió a l'ull esquerre, i tenia els ulls inflats. Ali, guanyador del combat, va definir aquell combat com "l'experiència més propera a la mort" que havia viscut.

Frazier només va perdre 4 dels 36 combats que va protagonitzar, dos contra Ali i dos més contra un George Foreman que tancava el triumvirat de reis de la boxa dels anys 70. Ahir va ser plorat per tots dos i per tota una boxa que ja no l'enamorava. Fins al final la va seguir i va constatar que "els bons temps ja han passat". Els seus temps.