Publicitat
Publicitat

LLIGA

El Barça fa un mal partit a Vila-real sense idees en atac i permet que el Madrid s'escapi ja a 7 punts de distància

Mitja Lliga es queda al Madrigal

El Barça ja comptava amb la victòria del Madrid al Bernabéu. Sempre hi compta, però ahir el Barça estava engarrotat i es va deixar dos punts que poden ser definitius. Ni el gol matiner de Lafita va alterar els bioritmes de cap membre de l'expedició blaugrana. Els partits del Madrid contra equips que no siguin el Barça són com el dia de la marmota, sempre comencen perdent i sempre acaben golejant -era la sisena remuntada d'aquesta temporada, la sisena!-. Per tant, el Barça va saltar al Madrigal sabent que el Madrid no havia fallat, i que ell tampoc podia fer-ho. Però ho va fer. El Barça no va ser el Barça i potser es va deixar mitja Lliga al Madrigal. Curiosament, la temporada passada el Barça va sentenciar el títol aquí, guanyant per 0-1 just després que el Madrid perdés a casa amb l'Sporting (0-1) i es posés amb 8 punts de marge. Ahir va canviar la història.

Tal com va dir Cesc dijous, "som els que som, i si hem de jugar 5 o 10 partits seguits, ho farem fins que puguem". I Guardiola també ho pensa. Sense comptar Cuenca ni Alexis -que ahir va rebre l'alta forçada per la situació-, el tècnic només tenia ahir 11 jugadors de camp del primer equip en condicions de ser titulars, va fer un onze amb aquests i només Thiago es va quedar a la banqueta al costat dels nanos del filial i de mig Alexis.

Amb el 3-4-3 que Guardiola precisament va estrenar en el primer partit de Lliga contra el Vila-real al Camp Nou (5-0), el Barça no se'n va sortir de la mateixa manera, i cap a l'equador de la primera part va tornar al 4-3-3, però mantenint Alves a l'extrem. La primera part va ser massa oberta per al que li agrada al Barça, massa anar i venir, i amb possessions massa curtes. El Barça pressionava bé la sortida de pilota grogueta, però ells també pressionaven bé el mig del camp blaugrana. D'ocasions clares n'hi va haver tant a una banda com a l'altra, però el porter que va haver de salvar el seu equip va ser Valdés en un xut fortíssim de Senna des de la frontal (35') i abans Mascherano havia salvat un gol sota els pals (27'). Messi, sense aquella espurna que el fa letal, va donar el gol mastegat a Cesc, però ahir tampoc tenia el dia, va fallar en el control i va perdre una ocasió claríssima (41').

La segona meitat va començar més malament de com havia acabat la primera per als interessos blaugranes. Tot i els canvis tàctics que anava provant Guardiola per mirar de canviar alguna cosa, no funcionava res. La pilota no sortia fluïda del darrere i al Barça no li durava gaire als peus. Sense gaires solucions a l'abast, el de Santpedor va decidir arriscar amb l'entrada d'Alexis, que va jugar infiltrat per evitar el dolor a l'espatlla. No tenia cap més opció, i la Lliga s'estava escapant lentament.

Amb l'entrada d'Alexis, que va implicar que Alves s'endarrerís a la defensa, el Barça poc a poc va començar a tenir el control de la pilota -el Vila-real estava notant també l'esforç de la primera part- i va anar tancant els groguets a la seva àrea. Els jugadors notaven la pressió de l'obligació de guanyar, i, en atac, les ocasions no arribaven. Thiago i Tello va entrar en l'últim quart d'hora per aportar el que li estava faltant a l'equip: desequilibri en l'un contra un. Messi no se'n sortia.

En la primera intervenció Tello -que debutava a Primera però ja ho havia fet a la Copa- ja va generar una oportunitat per a Cesc, el xut del d'Arenys el va desviar Diego López i després va tocar al travesser (78'). Tello va ser el factor desequilibrant que necessitava el Barça, però li va faltar temps. L'ocasió definitiva la va tenir Messi, que va marxar del defensa però va xutar als peus de Diego López. El rebuig el va agafar Cesc sense porter, però va xutar als núvols (86'). Set punts potser són massa?