14/06/2013

Messi i la trampa del futbol estatal

3 min

Barcelona.Leo Messi passa a formar part de la llarga llista de personalitats del món de l'esport amb problemes fiscals. L'entorn i l'advocat del jugador defensen la innocència de l'argentí, que segons aquestes fonts pròximes no hauria tingut mai constància dels detalls sobre com cobra els diners provinents dels drets d'imatge, unes operacions que delegava a professionals. "El Leo està tranquil, ni he parlat amb ell per no preocupar-lo. No porta aquestes coses", deia Jorge Messi, pare i representant del jugador. Messi està al mig d'un huracà mediàtic, com li va passar el 2012 a Rafa Nadal, que va pactar un canvi de residència de les seves empreses i ni va ser jutjat per un cas semblant. De fet, l'entorn del jugador deia al diari ARA dimecres mateix que sospiten d'una estratègia d'Hisenda per demostrar a la societat que ningú s'escapa de la llei quan intenta defraudar diners, ni tan sols els noms famosos. Una estratègia que s'hauria fet servir amb el tenista de Manacor fa mesos.

El president del Barça, Sandro Rosell, deixava clar ahir que el club creu en la innocència d'un home acusat de defraudar la Hisenda espanyola més de 4 milions d'euros, corresponents als seus drets d'imatge, durant els exercicis 2007, 2008 i 2009. El màxim mandatari de l'entitat blaugrana va desvelar que el Barça paga a Messi "el 15% del seu salari en concepte de drets d'imatge, que és el límit que permet la llei", que aquests diners van a parar a una societat que és la propietària d'aquests drets, i que aquesta és una pràctica que duen a terme "el 95% dels jugadors de la Lliga". De fet, els últims anys s'han vist casos semblants, com per exemple amb Mascherano i Xabi Alonso, que cobraven els drets d'imatge a empreses amb seu a Madeira que no tenien més activitats que rebre aquests diners a zones on es paguen menys impostos. "Els jugadors normalment no en coneixen els detalls. Els representants busquen fórmules per guanyar diners i contracten els serveis d'empreses especialitzades, aprofitant que la legislació no sempre és clara", explicaven els responsables d'un programa especial de la televisió portuguesa que el 2012 va destapar diversos casos d'esportistes que buscaven fórmules semblants per pagar menys impostos.

L'argentí, convocat amb la seva selecció a Guatemala, s'ha defensat per activa i per passiva d'una acusació que no és nova dins del món de l'esport. "Aquests casos s'han produït molts cops i solen acabar sense anar a judici si es pacta regularitzar la situació", segons el professor d'economia de la Universitat de Barcelona (UB) Josep Maria Gay de Liébana, expert en fiscalitat d'esportistes. Segons Gay de Liébana, "amb Cristiano Ronaldo no passaria res perquè ell és no resident i, per tant, tributa a Espanya pel que cobra i genera aquí, però Messi és resident a Gavà i ho ha de tributar tot a Espanya i al tipus màxim del 56%".

Un futbol endeutat

La querella presentada per la fiscalia per delicte fiscal contra el jugador va arribar als passadissos del Congrés, on el ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, va defensar la presumpció d'innocència del futbolista, tot i que va dir que "la llei és igual per a tothom, fins i tot per al número u". Per la seva banda, el ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, va afirmar que "les obligacions tributàries han de ser iguals absolutament per a tothom". El diputat d'IU Gaspar Llamazares va considerar que, amb determinats ciutadans, la lluita contra el frau fiscal hauria de ser exemplar. Joan Tardà (ERC) va afirmar que "venim d'un esport molt corrupte" en què "molts esportistes amb la permissivitat de l'administració han tributat en paradisos fiscals o Andorra". Tardà parlava d'una administració permissiva amb l'esport el mateix dia que Manuel Pezzi, portaveu a la Comissió d'Educació i Esport del PSOE, denunciava que els clubs de futbol deuen "700 milions a Hisenda, 16 a la Seguretat Social i gairebé 3.600 a proveïdors diversos" i reclamava "joc net financer". "Aquesta immensa bombolla ha d'acabar, com ha d'acabar el finançament amb diners públics a les societats anònimes esportives quan la crisi ens treu drets en sanitat, educació, beques i dependència. El futbol deu més de 700 milions. No és just. Cal una llei de l'esport que reguli aquest sector de manera coherent", va afegir Pezzi.

"El tracte rebut pels futbolistes ha estat molt diferent d'altres sectors, amb molts canvis de reglamentació i noves lleis", recorda Gay de Liébana, en referència a la famosa llei Beckham del govern del PP de José María Aznar, que va permetre fitxar esportistes d'elit amb una normativa fiscal beneficiosa que va ser modificada el 2009. "De casos com el de Messi ja se n'han vist molts", afegeix l'expert sobre l'últim enrenou d'un futbol polititzat des de fa dècades.

stats