Si hi ha dos futbolistes oposats, són ells. Un és esquerrà, l'altre és dretà; un viu de buscar el gol, l'altre d'evitar-lo; un té pas curt, l'altre gambada llarga; un és reservat, l'altre expansiu; un necessita el canvi de ritme, l'altre la intensitat. Tots dos són els actors que representen millor l'estil del seu equip en aquest duel de quatre capítols. La seva riquesa tàctica ha modificat la imatge col·lectiva. Pepe va sostenir el Madrid com a migcentre a la Lliga i, en canvi, va estimular la pressió alta com a interior a Mestalla. Messi va ser emmanillat com a fals nou a la primera part de la final, però va ser incontrolable a l'esquena de Xabi Alonso entre línies en els moviments des de la banda dreta a la segona. De les seves ubicacions avui en depèn la sorpresa tàctica i el domini de l'escenari per part del Barça o del Madrid.
