Publicitat
Publicitat

EL RÈCORD DE L'ARGENTÍ

El millor jugador del món és una persona tímida i casolana

Messi, l'estrella més humana

Quan Teixiera Vitienes va xiular el final del partit davant del Granada, la major part dels jugadors van acostar-se al col·legiat per protestar. Messi, en canvi, va buscar amb la mirada la pilota del partit, ja que havia fet tres gols i li tocava endur-se-la a casa com a trofeu. La va trobar a les mans del porter dels andalusos, Júlio César, que li va fer broma a cau d'orella. Messi va riure, va abraçar l'home a qui li havia fet tres gols i es va endur la pilota sota el braç. Messi es va amagar al vestidor, va fer-se un munt de fotografies amb els seus companys -que les van penjar a Twitter- i va marxar cap a casa, a Castelldefels, amb els seus. Deu hores més tard ja estava entrenant-se a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.

Amb els seus tres gols davant del Granada Messi es va convertir en el màxim golejador de la història del Barça en partits oficials. Els elogis li van arribar de tot arreu, i molts, com Johan Cruyff, apuntava que "Messi destaca pel seu comportament dins i fora del camp". Messi, de fet, és ben diferent d'altres grans jugadors per aquest caràcter. No és dels que criden i donen ordres al vestidor abans de sortir. Ni tan sols tria la música si els jugadors en posen (Dani Alves, Gerard Piqué i José Manuel Pinto ho solen fer). Messi, més enllà de senyar-se i fer l'escalfament amb les mitgetes abaixades, deixant a la vista un munt de cicatrius, no té manies. "Tothom sap que és dels que manen, però ho fa per jerarquia futbolística, ja que parla poc", apunta un membre del vestidor blaugrana.

Messi es va deixar enlluernar quan era jove per la màgia de Ronaldinho, però l'ascens i la caiguda del mite brasiler el van marcar. Va veure com una vida poc professional pot afectar un geni, que pot passar a ser criticat cruelment per la premsa que l'idolatrava. Per això és un noi que fa molt que no freqüenta discoteques (hi havia anat quan era més jove, amb amics o cosins) i no es fa gens amb la premsa. Fins i tot amb 17 anys escrivia als seus amics per criticar els periodistes, que es feien "pesats".

El geni que plora

L'argentí va començar a moure's a l'ombra de Milito quan aquest va arribar. D'ell va aprendre com ser sempre un professional. I un cop ha marxat, es deixa veure sempre amb Mascherano. Seuen plegats als avions i comparteixen moltes estones. Molts cops es mostra absent, tot i que quan està d'humor participa en les partides de parxís amb un iPad que de tant en tant organitzen Piqué i Cesc. Si l'equip perd, s'aïlla de tot al costat del Jefecito. Messi és tímid de mena (els seus pares van arribar a consultar el cas amb psicòlegs quan era petit) i manté un cercle íntim molt tancat: familiars i amics de la infància. La seva xicota de sempre, de fet, és la cosina d'un amic amb qui jugava amb 10 anys al Newell's Old Boys. Quan es va rumorejar que la relació s'havia acabat i l'avi en va parlar en una ràdio, la resta de la família va recriminar-li que hagués parlat de la vida privada de Messi, que sempre ha gravitat entre el desig de ser el millor sobre la gespa i ser el més normal de tots a fora. Ara ja sap que no és possible, però s'esforça per tenir una vida ben normal.

Messi parla poc, com sap Guardiola. Ara bé, quan cal dir coses importants, les diu. Amb veu baixa i pocs mots, però les diu. Ha estirat les orelles a companys que no estaven centrats i ha fet saber a Guardiola si alguna tàctica no li feia el pes. La relació amb el tècnic és genial, i Guardiola adora tenir un jugador sempre motivat que plora quan es perd. Va plorar a la final de Copa de València i ha plorat molts cops després de perdre partits amb l'Argentina, com al Mundial o la Copa Amèrica. "Ha plorat moltíssims cops per culpa de la selecció. El seu somni de petit era jugar a la selecció, i les crítiques li van fer mal", admet el seu germà, Rodrigo.

La vida de Messi, de fet, no seria una vida interessant fora del futbol. Viu en una casa a la part interior de Castelldefels, amb vistes al mar. "Només necessito una habitació, cuina i llit, res més", va dir en una entrevista. No llegeix i no mira la televisió. De vegades ho fa per desconnectar, però no sol mirar futbol i va abandonar sèries com Lost i Mad men , com explica Leonardo Faccio al seu llibre Messi . Si escolta música, és cumbia argentina. Els videojocs sí que li van cridar l'atenció, però de mica en mica els ha abandonat. Gent propera admet que entre les seves grans aficions caldria destacar dormir i menjar. I si es tracta de menjar, carn argentina.

Un home familiar

A Messi li agrada tornar de vacances per Nadal a la seva Rosario natal. Ara, més d'un cop ha retallat les vacances d'estiu, ja que prefereix tornar als entrenaments. A Messi no li agrada gaire anar pels llocs amb guardaespatlles i més d'un cop s'ha endut ensurts per moure's sense tenir-ne, com el cop que un noi el va increpar a Rosario per haver-se format al Newell's Old Boys o quan gentades d'admiradors l'han obligat a marxar de bars o centres comercials. De mica en mica ha après que no pot anar pels llocs amb llibertat, tot i que no renuncia a escapades, com la que va fer fa poc amb la seva xicota a París.

La família, de fet, és la seva gran força. Viu amb el pare, Jorge, i el seu germà, Rodrigo, que gestionen la publicitat i les relacions públiques. La mare i els altres dos germans, Matías i Marisol, viuen a l'Argentina però viatgen molt a Barcelona o on es juguin grans esdeveniments (van llogar una casa sencera a Pretòria durant el Mundial). Tant Jorge com Rodrigo li han aconsellat que aprengui anglès i, malgrat que per casa volten llibres d'aprenentatge, de moment el jugador no acaba d'animar-s'hi. Prefereix limitar-se al futbol, on és el millor, en part gràcies a aquest caràcter guanyador que l'ha portat a insistir dins del vestuari que guanyar la Lliga és possible. Fins i tot quan l'equip era a 10 punts. Fora del camp, en canvi, és un noi normal. Estranyament normal.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT