Publicitat
Publicitat

Barça

Amb Messi, el Barça és més fort que el City (4-0)

L’argentí lidera la golejada contra l’equip de Guardiola, escombrat un cop es va quedar amb 10 homes després d’un primer temps en què va fer patir el Camp Nou

Si Leo Messi vol jugar al Camp Nou fins que les cames li diguin prou, el Barça pot estar tranquil. El millor jugador del món sempre marca diferències, mai falla quan l’escenari és imponent i el repte, exigent, com passava davant el Manchester City (4-0). Com ara fa dos anys, quan Pep Guardiola va tornar al Camp Nou, en aquella ocasió amb el Bayern, va ser el petitó qui va escriure la sentència després de jutjar el rival. Com fa dos anys, Messi va entendre que l’adversari era perillós i calia castigar-lo, per evitar que ningú pensi que l’eix del futbol es trasllada cap al nord. Guardiola, de fet, va saber jugar amb prou encert contra l’equip del qual és soci, el Barça, creant-li un munt de problemes fins que Messi va dir prou. Amb ell es poden guanyar partits que en altres casos seria impossible portar a bon port. Com fa dos anys, una golejada amb el segell del geni de Rosario farà oblidar que durant molts minuts el City va posar contra les cordes el Barça, i va crear prou perill per fer de Marc-André ter Stegen el millor jugador del partit fins llavors. Fins que Messi, amb tres gols, va dir prou.

A la prèvia, Guardiola i Ferran Soriano deien que no han volgut fitxar Messi, ja que creuen que s’hauria de retirar al Barça, però que si algun dia decideix canviar d’aires, estarien encantats d’obrir-li les portes de Manchester. D’obrir les portes a un jugador que és patrimoni del barcelonisme. El repte de la directiva del Barça és evitar que mai arribi el moment en què l’argentí vulgui canviar d’aires. El Barça-City, duel entre un equip amb el relat escrit i un altre que vol que l’hi escrigui Guardiola, va estar a l’altura de les expectatives, amb girs de guió sorprenents i bastons a les rodes dels dos equips. Per un moment va semblar que seria el dia en què el City demostraria que havia madurat prou per aspirar a regnar a Europa. Però al final va acabar escaldat. El Barça va saber sobreposar-se a les  lesions de Piqué i Jordi Alba abans del descans, però el City no va saber fer-ho quan Claudio Bravo va fallar i va veure la vermella. Jugant en inferioritat numèrica, l’equip britànic va perdre el nord, i va cometre errades defensives que van facilitar la feina a un Messi que quan sent olor de sang no perdona. Quan Mathieu, que havia entrat per Piqué, va veure dues grogues en quatre minuts, i va deixar el Barça també amb deu homes, el partit ja estava sentenciat. I el Manchester City ja no tenia temps per tornar al partit. Messi havia escrit la seva sentència amb tres gols, cada un ben diferent. I n’hauria pogut fer un quart, però quan va forçar un penal, el va cedir a Neymar, que el va fallar. El brasiler, però, va tancar el partit amb el 4-0 poc després.

La festa va ser completa amb una golejada tan imponent com poc esperada. Un triomf contundent, malgrat que l’equip de Luis Enrique va acabar amb esgarrapades a la pell i una defensa mai vista sobre el terreny de joc. El tècnic asturià no va apostar per una defensa de tres homes, i va situar Mascherano de lateral dret, ja que Sergi Roberto, al final, va quedar fora de la llista. Amb una tàctica més clàssica, Mascherano va aguantar ferm en la seva posició, veient com al seu voltant tot canviava. Primer, per la lesió d’Alba i després per la de Piqué. Abans del descans, Mascherano mirava al seu costat i es trobava una defensa nova amb tres francesos. I tots tres esquerrans: Umtiti, Mathieu i Digne. El City va aprofitar-ho, especialment al final del primer temps, per mossegar i arribar amb certa facilitat. L’equip de Guardiola, sense Agüero, pressionava a dalt i apuntava maneres, però Ter Stegen, envalentit, va tancar la porta de la seva porteria un cop i un altre. Acompanyat per un Umtiti brillant, el porter va ser l’últim bastió d’un Barça que havia començat guanyant gràcies a una jugada en la qual Messi va ser el més murri quan una pilota va quedar morta dins de l’àrea rival. Fernandinho va relliscar, els jugadors del City es van quedar quiets i Messi va aprofitar el regal i va superar Claudio Bravo -a qui havia saludat com un germà amb una abraçada uns minuts abans- amb un cop de maluc elegant.

Tret al peu de Bravo

El Manchester City, que va perdre la pilota però no l’espurna, va tenir tres ocasions molt clares abans del descans per empatar. I a la segona part, quan iniciava de nou el setge sobre la porteria de Ter Stegen, una pilotada llarga va acabar a les botes de Bravo, que la va regalar de manera incomprensible a Suárez, i en el seu intent d’evitar el gol de l’uruguaià va veure la vermella. El dia que jugava per fi un un partit de Champions al Camp Nou, Bravo, fitxat pel City precisament pel seu joc amb els peus, deixava els seus companys en inferioritat per una errada més pròpia de Ter Stegen. 15 minuts després, Willy Caballero, el seu substitut, ja havia encaixat dos gols. Primer, amb un xut sec de Messi des de la frontal. Després, a porteria buida gràcies al regal de Suárez. El Barça havia enllestit la feina amb Iniesta jugant com els àngels, fent d’escuder de Messi. A Neymar li va quedar l’honor de posar la cirereta del pastís. Si el Barça guanya d’aquí dues setmanes a Manchester, ja haurà enllestit la feina a la fase de grups.

En terres angleses, el City haurà d’intentar llepar-se les ferides, alçant la vista al cel i preguntant-se si algun cop Messi decidirà deixar de ser blaugrana i el podran fitxar. L’argentí, feliç al Camp Nou, segueix dictant la seva llei i demostra que algunes coses, per sort, no es poden comprar ni amb tots els diners del món.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT