LLIGA DE CAMPIONS
Esports 19/05/2011

De La Masia al món

Toni Padilla
3 min
De La Masia al món

BARCELONAEl Celtic de Glasgow ocupa un lloc destacat als llibres d'història del futbol. El 1967, va guanyar la primera Copa d'Europa per a un equip de les illes Britàniques, amb onze escocesos, en la final jugada a l'Estadi Nacional de Jamor, a prop de Lisboa. Jock Stein entrenava un equip en què tots els jugadors eren nascuts a Glasgow o a la rodalia. I nou d'aquells onze titulars que van superar l'Inter d'Helenio Herrera s'havien format al futbol base del club escocès.

Des de llavors, el futbol ha canviat massa, en part per la llei Bossman i l'organització política d'Europa. La temporada passada, per exemple, l'Inter de Milà va guanyar la Lliga de Campions en la final del Santiago Bernabéu davant del Bayern amb un onze titular sense cap italià. I sense cap jugador format al futbol base. Perquè avui en dia, al futbol base dels clubs que dicten la seva llei a les principals lligues europees hi ha jugadors estrangers, a diferència del que passava quan el Celtic podia guanyar Copes d'Europa.

El 28 de maig a Wembley, però, el Barça podria sortir a la gespa amb un onze titular format per vuit jugadors formats a La Masia. Víctor Valdés a la porteria, Carles Puyol i Gerard Piqué de centrals, mig del camp amb Sergio Busquets, Xavi Hernández i Andrés Iniesta, Pedro Rodríguez a una banda i Lionel Messi de davanter. Amb Alves o Abidal a les bandes, i Villa en atac, vuit futbolistes que han passat per La Masia s'enfrontarien a un United en què ben pocs jugadors serien formats a la casa.

El Barça representa ara mateix un model futbolístic únic a Europa. Un club gran que guanya títols malgrat basar el seu projecte especialment en els productes de la casa. Des de l'any 2000, tots els equips que han guanyat la Lliga de Campions han sortit a la gespa el dia de la final amb pocs jugadors formats al seu planter. Com a molt, tres, com el Porto del 2006 o el Barça entrenant per Frank Rijkaard l'any 2006. Aquella nit de París, només Víctor Valdés, Oleguer Presas i Carles Puyol van ser titulars a l'Stade de France. Xavi Hernández havia patit una lesió molt greu al genoll i era a la banqueta, i Iniesta i Messi encara no tenien prou galons per ser titulars. El de Fuentealbilla va entrar a la gespa durant el segon temps, però l'argentí es va quedar a la banqueta amb cara de pocs amics, ja que no havia entrat als plans del tècnic holandès.

En canvi, quan Pep Guardiola va arribar per primer cop a una final de la Lliga de Campions com a tècnic, ja va jugar a Roma amb set futbolistes de La Masia de titulars. Dos anys més tard, davant del mateix rival, el tècnic de Santpedor podria arribar als vuit homes formats a la casa, una xifra històrica fins i tot dins del club.

Finals amb poca gent de la casa

El 1961, quan el club va arribar a la seva primera final de la Copa d'Europa - aquella dels pals de Berna-, només Vergés i Gràcia eren de la casa, ja que altres jugadors catalans, com Ramallets i Gensana, s'havien format a clubs com l'Europa i el Lleida.

El 1986, dos jugadors de la casa van ser titulars a Sevilla la nit dels penals contra l'Steaua (Carrasco i Pedraza), i el 1992 a Wembley, els jugadors que havien crescut amb els colors blaugranes que van ser titulars eren Guardiola i Ferrer. De nou dos futbolistes de la casa la nit del primer triomf a la màxima competició continental. El 1994 a Atenes ja van ser quatre (Ferrer, Sergi, Guardiola i Amor), el 2006 tres (Valdés, Oleguer i Puyol) i el 2007 els set ja esmentats. Ara, de nou a Londres però a un estadi de Wembley nou, el Barça pot fer un nou pas endavant per consolidar un model que és únic.

stats