Guardiola intenta no ser previsible i, a través de modificacions tàctiques col·lectives, ajustos en la posició d'algun jugador i rotacions, busca sorprendre els entrenadors rivals. Ahir va ubicar el trivot Mascherano, Keita i Iniesta al mig del camp, i va cedir la punta d'atac a Villa fent que Messi arrenqués des de la banda. Tot i això, el marge d'innovació és limitat, perquè una cosa és clara: el Barça tindrà la pilota i la mourà infinitament fins a fer caure les pedres, una a una, de la muralla que li plantin al davant.
Aquest és el punt de partida. Des d'aquí, es construeixen la resta de factors. I comença a ser habitual -i Lotina no va ser menys- que els entrenadors rivals prenguin com a model el darrer partit en què algú posa en dificultat el joc blaugrana. En aquest cas, la referència era l'Athletic, i el Deportivo va imitar l'1-4-4-2 de Caparrós, el replegament en dues línies molt juntes, la basculació coordinada i l'atac directe amb una referència fixa en punta.
Mascherano, l'equilibri
Reemplaçar Busquets és cada dia més difícil, però Mascherano ahir va sortir-se'n amb molt bona nota. L'argentí va estar impecable en les tres grans tasques en què ha de ser útil a l'equip: temporitzar o fer una falta tàctica per permetre la reorganització defensiva de l'equip, recuperar pilotes (va robar-ne onze) i iniciar el joc ofensiu del Barça. Sense perdre la posició, el pivot defensiu va organitzar les jugades, va assumir alguns dels galons creatius de Xavi, va portar el temps del partit, va oferir suports constants. Era allà. Mascherano va tenir la presència que és imprescindible a la seva demarcació, i ho va fer amb l'ordre i el temps adequats, sense anar més del compte enlloc. El d'ahir va ser el partit més precís del Jefecito, el més madur. A Riazor, va semblar que l'ex del Liverpool ja ha oblidat el ritme frenètic de la Premier, per ajustar-se al temps, no de la Lliga, sinó al blaugrana.
La pressió del Dépor va convidar Puyol a sortir amb la pilota conduïda tapant una passada interior sobre Mascherano, però ell sempre va trobar la fórmula per participar del joc. I, quan ho havia de fer, ho va fer triant bé, escollint la millor passada possible. Arriscar quan toca, conservar quan toca. Va ser el jugador que va fer més passades, un total de 114, i només va perdre tres pilotes, en una exhibició de joc control.
L'assignatura pendent de Javier Mascherano eren les faltes, l'instint esbojarrat de posar el peu, l'excés d'energia amb què l'argentí busca la pilota dividida. Ahir va ser qui més pilotes va recuperar, una cinquena part del total de l'equip, i va fer només dues faltes. Tot un èxit.
