Publicitat
Publicitat

LA PÀGINA BORDA

Manual de jardineria

No ho podríem pagar. O dorms sobre un jaciment inesgotable d'hidrocarburs que ho financin a la manera dels propietaris del PSG, el City i el Chelsea o no hi ha manera humana de reunir tant talent obrant de manera harmònica. Ens posem tontets des del punt de vista romàntic i sentim una emoció íntima quan una inoportuna lesió d'Alves sublima el model i per primer cop onze productes de La Masia juguen junts i guanyen un partit de Primera. Històricament ens ha perdut l'estètica.

El Barça s'ha vist obligat a reaccionar amb una lògica semblant a la que ha portat els nostres empresaris a treballar-se mercats llunyans per comercialitzar els productes que no tenen sortida al territori en crisi econòmica del sud dels Pirineus. El Més que un club no tindria cap opció de ser competitiu al futbol mundial dominat per inversors multimilionaris sense el cultiu de recursos propis que va plantar, regar i cuidar el recordat Oriol Tort. S'han anat malmetent collites i collites abans d'arribar al moment actual. Hem vist passar lleves prometedores amb productes que ara encaixarien perfectament i hem hagut de lamentar que s'hagin quedat sense futur perquè el club encara no estava preparat. Fins que, a partir del 2003, ha esclatat la floració de la fornada més espectacular, la més exitosa. Ara Xavi, Puyol, Messi, Valdés, Iniesta i companyia tallen el bacallà. Però Xavi va estar a punt de marxar al Milan, Puyol al Màlaga, Messi s'ho va pensar quan problemes burocràtics el privaven de jugar, cada renovació de Valdés ens situa al límit i el jove Iniesta va escoltar algun cant de sirena. En cada moment algú va tenir prou capacitat de seducció per aconseguir retenir-los. En molts casos, prometent un futur millor en què podrien brillar.

I si han acabat brillant ha estat molt sovint gràcies a anar acompanyats de jugadors de primer nivell vinguts de fora. Algun dia Messi explicarà que important que va ser per a la seva carrera l'actitud de Ronaldinho i Deco. Els dos brasilers, més Eto'o i jugadors com Márquez, van catalitzar la maduració dels cracs de casa. Sense ells res no hauria estat el mateix. Com tampoc haurien estat igual aquests últims anys sense homes com Alves i Mascherano. Seria injust no valorar-los en la justa mesura ara que es poden fer alineacions amb els onze de casa. No podríem pagar el que tenim al camp cada diumenge. Tampoc ens podem permetre no invertir el que calgui en els millors complements quan calgui. Hi hauria risc de tornar a malmetre les collites.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF