El Mallorca espanta l’afició de l’estadi de Son Moix

PalmaEl millor indicador per comprovar l’estat anímic d’una afició i el seu grau de complicitat amb l’equip és la seva presència al camp. I els mallorquinistes fugen de l’estadi, espantats per la imatge que presenta el Mallorca tant en l’aspecte institucional com en l’esportiu. La visita a Son Moix del Deportivo com a líder de la categoria, quan els locals exhaurien les darreres opcions per a l’ascens, només la presenciaren 7.560 espectadors. I quan l’àrbitre xiulà el final del partit, amb 0-3 en el marcador, no quedaven més de 2.000 aficionats suportant-ho a les grades.

L’entrada registrada davant el Deportivo diumenge passat va ser la segona pitjor de la temporada a Son Moix. Només va superar la del dia de l’estrena de Lluís Carreras a la banqueta contra el Barcelona B, amb just 7.403 espectadors, però en aquest cas s’ha de tenir en compte que aquell 1 de març va amenaçar pluja durant tot el partit i que la majoria de penyes del Mallorca no entraren al camp com a forma de protesta contra el consell d’administració, ja que exigeixen la dimissió del president, Biel Cerdà.

La relació entre els mallorquinistes i l’estadi de Son Moix sempre ha estat difícil, de manera que la primera temporada a Segona Divisió en aquest camp es presentava com una vertadera prova de foc. El nombre de socis, al voltant de 10.000 abonats segons la dades proporcionades pel club després d’una forta reducció de preus, va fer pensar que aquesta seria la mitjana d’espectadors durant la temporada. Així va ser durant els primers partits, amb alguns alts i baixos, igual que el joc de l’equip, preparat per il·lusionar l’afició i ser un candidat ferm per a l’ascens i que no ha estat capaç ni d’entrar una jornada als llocs de play-off.

En els 18 partits que el Mallorca ha jugat fins ara com a local, l’assistència mitjana ha estat de 9.192 espectadors, la qual cosa representa just un 39,7% de la capacitat total de Son Moix. El partit amb més espectadors va ser el disputat contra l’Sporting de Gijón, amb 11.254. Aquella derrota, de fet, va marcar un punt d’inflexió. Encara amb José Luis Oltra a la banqueta, el Mallorca mostrà les seves escasses possibilitats de poder lluitar per l’ascens. De llavors ençà, molts mallorquinistes tiraren la tovallola i la mitjana d’espectadors no ha superat la barrera dels 9.000, fins a arribar als 7.560 de diumenge passat.

La crisi, també social

La permanent crisi institucional que viu el club per l’enfrontament dins el consell d’administració també ha allunyat l’afició de Son Moix, en un procés que s’allarga ja des de fa anys, també en les darreres campanyes de l’equip a Primera Divisió. La crisi dins el club ha acabat esdevenint social. Les penyes demanen la dimissió del president -que arribà a presentar una denúncia contra aficionats que després retirà-, mentre que aquest i cap accionista més no assisteixen a la llotja de Son Moix a representar el club.

El tedi de l’afició per tot això ha acabat deixant cada vegada més tota sola una plantilla que tampoc no ha estat legitimada en cap moment de la temporada per reclamar més suport des de la graderia. Primer, pel seu pèssim rendiment esportiu, i després, per les mostres de manca d’actitud, compromís i responsabilitat en cada vegada més partits. Ara que el Mallorca es pot acabar jugant el descens a Segona B, caldrà veure quina és la resposta de l’afició en els tres partits que queden per disputar a Son Moix contra Eibar, Jaén i Las Palmas. L’entrenador Lluís Carreras va llançar diumenge un crit d’auxili. Resta per saber si quedava algú per escoltar-lo.