19/04/2012

Maleïda samarreta negra

2 min
En tenia ganes des del 2009 i ahir Drogba va poder venjar-se del Barça amb un gol en l'afegit de la primera meitat culminant un contracop letal del Chelsea.

El Barça va tornar a estavellar-se contra una duríssima roca anomenada Chelsea. Passen els anys, canvien els entrenadors, entren i surten jugadors diferents, però Stamford Bridge segueix tenint un aire de castell encantat i inexpugnable, on costa esforços titànics aconseguir que entri la pilota. Guardiola va sortir amb un equip decidit a dominar el partit de dalt a baix, i ho va aconseguir: tant és així que a l'arrancada del partit el Barça va tocar i tocar la pilota un minut i quinze segons sense que el Chelsea la veiés.

Aquest monòleg inicial va ser una premonició del que veuríem al llarg de tota la nit. Un Barça amb un domini abassegador davant d'un Chelsea que es limitava a perseguir la pilota i que esperava simplement que li arribés l'oportunitat. El domini blaugrana era tan escandalós que tenia un punt fictici: el Chelsea no volia la pilota per a res. Segurament tot hauria canviat si arriba a entrar una vaselina d'Alexis, als primers minuts, que es va estavellar contra el travesser i que de ben segur hauria deixat tocat l'equip anglès.

Monòleg lent i pesat

Però el Chelsea va aprofitar l'única oportunitat de tota la nit per marcar en un contraatac letal, i aquí es va acabar el partit dels homes de Di Matteo. Tot el que va passar a la gespa de Stamford Bridge va tenir a veure amb el Barça: les jugades bones, les errades i fins i tot els pals. Va ser un monòleg, però lent i pesat, en què la pilota no anava mai prou ràpida. El Chelsea es va limitar a serrar les dents i a esperar que passessin els minuts. I és veritat que el Barça no va tenir sort, que va tirar dues pilotes al pal i que Cesc i Alexis van fallar tots dos per partida doble, però la ineficiència blaugrana té una lectura indefugible: a part de Messi, el Barça no sap on agafar-se a la línia de davant. Un dia entra Pedro, un altre dia ho provem amb Cuenca o Tello i un altre amb Alexis, a banda de les combinacions amb Iniesta i Cesc. Fa la sensació que Guardiola no ha trobat la combinació guanyadora a l'última línia que li doni per fi una rendibilitat mínima.

La tàctica a davant és tan devastadora com previsible: pilotes a Messi i punt. Però el dia que l'argentí no està fi o no marca, el Barça es queda llavors sense alternatives, tant per crear perill com per transformar les ocasions.

Cal dir que l'ensopegada a Stamford Bridge es produeix amb la samarreta negra, que comença a ser el símbol de la malastrugança. Estaria bé que la derrota d'ahir servís almenys per no tornar a jugar mai més amb la segona equipació del Madrid.

stats