Publicitat
Publicitat

PRIMERA DIVISIÓ

Els periquitos intenten tenir la pilota però paguen cara la seva innocència davant la ferocitat blanca

El Madrid fa sang d'un Espanyol molt tou

Tampoc aquest 2012 l'Espanyol trencarà el malefici que el persegueix des de fa setze anys quan visita el Santiago Bernabéu. Els homes de Pochettino, tous en la posada en escena d'una proposta, sobre el paper, valenta del tècnic argentí, van tornar a sortir escaldats contra el Reial Madrid després d'un xoc que mai van dominar i que només l'estranya precipitació blanca al principi i l'encert de Kiko Casilla en la majoria d'intervencions van evitar que acabés sent una golejada més gran. Cristiano i Khedira van deixar el duel vist per a sentència abans del descans, i Higuaín, amb dos gols, i Kaká, al segon temps, van rematar la plàcida victòria blanca per 5-0. Pochettino segueix sense fer un gol al Reial Madrid i amb un dolorós bagatge de set derrotes i 21 gols encaixats.

Calmar l'huracà regala un gol

Des del començament el Reial Madrid, exhibint la seva verticalitat ferotge, va voler imposar el vertigen habitual, mentre que l'Espanyol, atrevit en la idea però tímid en l'acció, intentava adaptar aquest ritme frenètic a una velocitat més còmoda de resistir durant 90 minuts. La conseqüència d'aquestes dues propostes enfrontades va ser una seqüència d'atacs perillosos dels locals, un rere l'altre, interromputs amb alguna sortida discreta i inofensiva dels visitants.

Els blancs combinaven amb agilitat, resolent tots els atacs en poc més de vint segons. Özil i Cristiano enllaçaven amb Kaká, i tots tres rebien les ajudes d'Higuaín en punta i Khedira i Marcelo perillosament profunds. La defensa periquita, tot i sortir amb la intenció de no quedar mai descoberta sota la protecció de les cobertures de Forlín, va viure despullada cada cop que el Reial Madrid li robava la pilota a mitja transició. De fet, aquesta va ser la desgràcia de l'Espanyol ahir: tossut en la seva idea de joc, la que l'està fent somiar amb la Champions en les últimes setmanes, va exagerar la voluntat de sortir jugant fins i tot en situacions en què, el més prudent, era fer una puntada amunt. En el desig de no rifar la pilota per controlar les anades i vingudes dels blancs, va néixer l'1-0 amb què va morir el partit. Raúl Rodríguez, pressionat per tres madridistes, va regalar la pilota a Özil a la frontal de l'àrea i l'alemany va enllaçar amb Higuaín que, amb Cristiano, malgrat relliscar en el xut, va poder batre Casilla. Poc després, i amb un Espanyol incapaç de trobar la fe per seguir intentant estovar la bèstia blanca a base de toc, va arribar el 2-0, obra de Khedira, que va incorporar-se des de darrere per marcar.

Canvis per evitar una sagnia

El pas pels vestidors va forçar Pochettino a fer canvis per, sense renunciar a remuntar, mirar de donar consistència al mig del camp i no ser tan vulnerable a l'atac blanc. Però ni les ganes de Sergio García, que tornava després d'un mes i mig lesionat, ni l'empenta de Baena van poder evitar que, només començar, Higuaín sentenciés amb el 3-0 després d'un elegant contracop conduït per Kaká, que va ampliar la golejada poc després. Tots dos també van ser els actors del 5-0. El partit va seguir transitant per l'incòmode terreny de la impotència periquita i el passeig d'un Madrid inconformista que, fins al final, va voler destrossar un Espanyol desfigurat.