El Madrid s'acostuma a guanyar els partits a la segona part (5-2)

Fa setmanes que el Reial Madrid es pren la Lliga com la competició que s'ha de jugar entre els partits de Champions. Amb poques esperances -per no dir nul·les- d'atrapar el Barça al lideratge, José Mourinho aprofita per reservar jugadors o fer proves en les diferents línies de l'equip. Ahir no va ser una excepció i va deixar a la banqueta futbolistes com Benzema, Özil i Xabi Alonso. Jugadors a qui va recórrer al segon temps per capgirar el marcador i superar el Mallorca al Bernabéu (4-2).

Ja havia passat en jornades anteriors, contra el Celta, el Deportivo i el Getafe. Uns partits que es van resoldre al segon temps després d'uns primers 45 minuts molt pobres. Ahir va passar més o menys el mateix contra un Mallorca valent, amb disciplina al darrere i rapidesa de cames al davant -sobretot de Giovani i Nsue-. Poques armes però ben usades. L'equip es tancava bé i arribava amb perill a la porteria de Diego López. Així van arribar els gols de Nsue i Alfaro de cap.

Va ser un primer temps sense gairebé ocasions blanques, i Higuaín va ser l'únic a poder foradar la porteria, aprofitant una passada de la mort de Pepe. Va ser l'únic error visitant en un primer temps en què el Mallorca dominava per 1 a 2.

Mourinho estava visiblement enfadat i no s'ho va pensar gens ni mica a fer canvis. Özil i Benzema van entrar al descans i l'equip va passar a tenir la fluïdesa que abans li havia faltat. Joc ràpid, vertical i ben trenat. Cristiano va empatar a la sortida d'un córner, Modric va donar avantatge amb un xut des de la frontal i Higuaín va sentenciar en una acció de tiralínies.

Aquí es va acabar el partit. El Mallorca continuava ben endreçat, però es veia desbordat pels molts recursos locals. Per si fos poc, Xabi Alonso també va entrar i va donar encara més estabilitat a l'equip.

Els visitants haurien pogut retallar distàncies, però qui va marcar va ser Benzema, per deixar els blancs, momentàniament, a deu punts del Barça.