Esports 23/02/2017

El València derrota el Madrid i fa revifar la Lliga (2-1)

Els blancs, condemnats per dos gols al contraatac, no poden distanciar-se del Barça en el primer dels dos partits pendents

Martí Molina
5 min
Casemiro i Zaza, durant el València - Reial Madrid

BarcelonaDos contraatacs, dos gols, una defensa numantina i tres punts al sarró. El València va derrotar el Reial Madrid a Mestalla i va donar vida a la Lliga (2-1). Les dianes de Zaza i Orellana en els vuit primers minuts de partit van permetre que els valencianistes aconseguissin un triomf que els allunya de les places de descens. Però, a la vegada, van obtenir un resultat que frena el Reial Madrid en l’aspiració d’aconseguir el títol. Els blancs queden amb un únic punt d’avantatge respecte al Barça després d’un dels dos partits que tenien ajornats, en aquest cas el que correspon al del Mundial de Clubs.

El partit es jugava a Mestalla però es mirava amb lupa des de Barcelona. Del resultat en depenien les opcions blaugranes per mantenir-se vius en la lluita per revalidar el títol de Lliga. I el marcador va somriure a Can Barça. Va ser un petit baló d’oxigen després d’uns dies convulsos, marcats encara per la derrota a París que deixa l’equip a un pas de quedar fora d’Europa.

Al València, que lluita per evitar el descens en una temporada en què ja ha tingut tres entrenadors, celebraven tres punts que els allunyaven del pou de la classificació. Al Madrid, que esperava distanciar-se, lamentaven l’ocasió perduda. “Abans d’aquest partit ja sabíem que patiríem en aquesta Lliga, encara que haguéssim guanyat”, va expressar Zidane. “Seguim depenent de nosaltres. Estem en una posició privilegiada i cal saber-la aprofitar”, va rematar el capità, Sergio Ramos.

El partit s’havia de jugar al desembre i aleshores els valencianistes vivien una situació extremadament delicada i comptaven gairebé tots els partits per derrotes. Ara la situació és radicalment diferent. Ha passat la tempesta i el València ha canviat, sobretot en l’aspecte anímic. I l’autoconfiança dels homes que ara entrena Voro va ser clau per no deixar-se empatar.

L’efecte Mestalla

Un València-Madrid té fama de ser un partit calent. I no va decebre. Mestalla es va omplir, tot i que el partit es jugava un dimecres a mitja tarda (18.45 h). Els aficionats xe van aparcar els problemes de la temporada per rebre un dels eterns rivals i es van enganxar ràpidament al matx amb els dos gols del seu equip. El camp va ser un fortí i va desestabilitzar fins i tot la tasca del jove De Burgos Bengoetxea. L’àrbitre, de només 30 anys, va acusar la joventut, i el partit se li va escapar de les mans a la segona meitat, quan els nervis estaven a flor de pell. Tampoc hi van contribuir els futbolistes, que van jugar gairebé sempre al límit del reglament.

Aquesta vegada, als de Zidane els va tocar creu. El Madrid va dominar durant tot l’enfrontament però els punts se’ls va endur un València més efectiu, que va marcar territori amb els gols de Zaza i Orellana. Als vuit minuts el marcador ja era de 2-0, i tot i que els blancs van tenir la pilota i van acular els valencianistes al seu camp, els va faltar la punteria o la sort d’altres vegades per girar la truita. Només Cristiano, amb un bon cop de cap, va poder retallar distàncies abans del descans. A la represa, tot i les ocasions i les múltiples centrades, ja no es va moure el marcador.

Conscient de la importància de l’enfrontament, el Madrid va sortir al camp amb gairebé tots els efectius. Només Bale es quedava a la banqueta i deixava el seu lloc a James. A la segona part, quan l’equip necessitava desesperadament l’empat, el gal·lès sortia a jugar. I, de fet, va estar a punt de marcar, però el cop de cap va refusar-lo un defensa sobre la línia de gol. Al davant, un València que també sortia amb tots els efectius però que va perdre Nani a la primera meitat per una lesió muscular.

Esclaus d’un mal inici

Els blancs es van veure sorpresos al contraatac per un València letal en els primers minuts. El Madrid no va sortir prou endollat i es va notar en les pèrdues de pilota o en la pressió per recuperar l’esfèrica. “Hem perdut la concentració, i això no ens pot passar perquè ens estem jugant la Lliga”, va reconèixer Casemiro. “Hem començat malament i no hi ha excuses. Som els culpables d’haver encaixat dos gols absurds”, va afegir Marcelo.

La primera diana va ser matinera, amb una jugada que iniciava a la banda dreta Cancelo, que la va cedir a Munir. L’exblaugrana penjava la pilota al punt de penal i Zaza, amb una mitja volta preciosa, enviava la pilota a l’escaire. El València marcava primer als tres minuts i ho tornava a fer als vuit. Aquesta vegada, aprofitant un error de Varane en la construcció per llançar un segon contraatac que rematava Orellana, que va superar Keylor Navas amb un xut per sota les cames. “Hem fallat dues vegades i hem rebut dos gols”, va resumir Zidane. “El nostre joc ofensiu té riscos i hem rebut els gols en les dues vegades que ens hem equivocat”, va afegir Ramos.

No els faltava raó, perquè aquest va ser el bagatge ofensiu del València en tot el partit, exceptuant algunes accions aïllades, com un xut de falta de Parejo i un parell d’arribades poc perilloses de Munir i Zaza. A partir del quart d’hora, el domini va ser del rival, un Madrid que movia la pilota al camp del València, que no cometia errors en la construcció i que marejava el rival amb múltiples centrades. Una d’elles, la que va significar el 2-1: una pèrdua d’Orellana, una centrada de Marcelo i un magnífic cop de cap de Cristiano Ronaldo que es colava a la porteria de Diego Alves.

La segona part va ser un monopoli ofensiu del Madrid, que ho va provar de totes les maneres possibles. Amb centrades, amb pilotes interiors o amb xuts exteriors. Res els va ser fructífer. El València només va sortir un parell de vegades però, esgotat, no va inquietar la porteria de Keylor exceptuant una acció en què Zaza va reclamar penal per càrrega de Carvajal -poc abans, Cristiano va demanar pena màxima per una traveta prop de la línia de fons-. Les dues jugades semblaven clares, però no les va indicar el col·legiat.

Passaven els minuts, Voro reforçava la defensa i Zidane posava tota la carn a la graella. El Madrid va estar a punt d’empatar, però els va faltar la punteria o la sort d’altres dies. “El nostre objectiu era tenir més la pilota, però quan et poses 2-0 és lògic que facis un pas enrere”, explicava l’entrenador xe. Els tres punts es van quedar a casa malgrat que al València se li fes etern el segon temps. La Lliga va revifar a Mestalla.

stats