22/04/2017

Madrid i Barça, contraris també en la gastronomia

3 min
Jugadors i exjugadors del Madrid, al Txistu

PeriodistaFerran Adrià ha marcat un abans i un després en la cuina mundial. Ha introduït tècniques tan innovadores com la desconstrucció, que consisteix a aïllar els diversos ingredients que formen un plat i reconstruir-lo de manera diferent sense perdre’n el gust original; l’esferificació, que crea una esfera líquida amb una coberta gelatinosa; les escumes utilitzant sifons, o l’ús del nitrogen líquid per cuinar. Ha despertat l’admiració de tot el món i de centenars de cuiners que han volgut seguir el seu exemple. Catalunya, a través seu, ha sigut un referent a tot el planeta.

El Barça va tocar l’excel·lència al futbol amb jugadors com Messi, Xavi, Iniesta o Busquets liderats per Pep Guardiola a la banqueta. Van innovar també i van despertar l’admiració de tot el planeta futbolístic. Amb un joc de toc precís i gairebé sense davanters, poblant el mig del camp, revolucionaven l’esport i aconseguien que la tècnica superés la força física. Catalunya i el Barça estaven en el punt de mira de tot el món.

La gastronomia i el futbol en aquest cas han anat molt lligats. Atrevits i valents han innovat i han deixat empremta per a la posteritat. Amb talent i esforç. Sense pors ni complexos.

A Madrid, en canvi, les coses han anat diferent. Gastronòmicament parlant, sempre ha sigut molt tradicional. Hi continua triomfant la cuina de tota la vida i els restaurants històrics. Amb alguna excepció com la de Paco Roncero, un gran culer, per cert, o la de l’extravertit i excel·lent xef David Muñoz. Però, bàsicament, aquelles taules amb estovalles de fil i cambrers amb molt ofici vestits amb corbata.

Aquests estils diferents a l’hora d’entendre la gastronomia també la viuen els clubs respectius a l’hora de consumir-la. El Barça prefereix arriscar-se i apostar moltes vegades per la nova cuina en els dinars de directives, i n’han celebrat a restaurants molt guardonats, com el Celler de Can Roca o l’Àbac. El Madrid, en canvi, gairebé sempre ho celebra al restaurant Zalacaín. Un restaurant que ja t’indica a la seva pàgina web que és imprescindible “ el uso de chaqueta para caballeros ”. Un lloc que va arribar a tenir tres estrelles Michelin i que ara ja no en té cap. Tot i això el Madrid segueix celebrant-hi els dinars de directives bàsicament perquè és un dels restaurants preferits de Florentino Pérez, on menja més d’un cop per setmana.

I si en necessita un més a prop de les seves oficines d’ACS, llavors Florentino prefereix els reservats del Señorío de Alcocer. Cuina navarresa en un local que té més de 30 anys i que segueix mantenint aquella capa de tradició tan madrilenya.

Si deixem de banda els directius i ens fixem en els jugadors, aquí el ventall se’ns amplia molt més. Tot i que hi ha un restaurant que és el temple del futbol: el Mesón Txistu. Situat a prop del Santiago Bernabéu, és habitual trobar-t’hi gent relacionada amb el món de la pilota constantment. Si algun exfutbolista visita Madrid, segur que hi farà un àpat. Maradona, Capello, Roberto Carlos, Ancelotti, Beckham, etcètera. Les seves parets estan plenes de fotografies amb futbolistes de totes les èpoques. I també n’hi ha del Barça: Puyol, Iniesta o Piqué han menjat a les seves taules.

A vegades els jugadors reserven un menjador privat per després del partit però si perden acostumen a anul·lar la taula. L’anul·lació més sonada es va produir quan Cristiano Ronaldo va fer una reserva per 25 després d’un Madrid-Barça, es culers van golejar i un assessor del portuguès va trucar per dir que li havia passat la gana.

Però més enllà dels restaurants tradicionals, per als joves futbolistes triomfen aquests espais que et donen menjar i després es converteixen en pistes de ball. Això és igual a Barcelona que a Madrid. Un dels que més triomfa és Ten con Ten, que forma part d’un grup de restaurants com El Paraguas, Ultramarinos Quintín i Amazónico, tots a la mateixa zona al barri de Salamanca, per on passen tots els famosos, des de la reina Letícia fins a Bruce Springsteen.

O si no, van a un lloc anomenat Opium. Exacte, com el de Barcelona. És probable que en algun dels reservats t’hi trobis algun jugador del Madrid sobretot els diumenges a la nit. Primer sopen i després gaudeixen d’una sala que es posa a rebentar. I, efectivament, una sala que és propietat d’un directiu del Barça, Javier Bordas. Els negocis són els negocis.

I Bordas no és l’únic català que ha arribat a Madrid. Cuiners catalans com Sergi Arola o Ramon Freixa ja fa temps que hi triomfen. Perquè a Catalunya, tant en la gastronomia com en el futbol, sempre hem sigut atrevits, valents i talentosos.

stats