Publicitat
Publicitat

L'últim servei del capità

La diferència entre un grup de jugadors i un equip amb ànima és tan delicada com el punt de cocció del peix globus japonès, letal si no es cuina bé. Sense Roger Grimau la transformació del bàsquet blaugrana dels últims anys hauria estat impossible i per això es mereix marxar amb honors. Xavi Pascual va recórrer als de casa per gestionar l'herència enverinada d'Ivanovic, però la seva recepta difícilment hauria convençut els crítics sense l'efecte catalitzador dels jugadors culers d'un vestidor castigat, com ara el Roger. De gent capaç d'assumir renúncies personals per arrossegar uns escollits cap a èxits col·lectius per la via de l'exemple. I a l'hora de guanyar, fer-ho amb els valors que el Barça exhibeix arreu del món. Perquè abans del moment Abidal a Wembley es va produir el moment Basile a la Copa del Rei de Madrid. Convé no oblidar-ho. Hi ha valors que no surten a les estadístiques. Com per exemple deixar via lliure perquè algú es pengi la medalla de guanyar amb productes del planter.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT