Publicitat
Publicitat

ALLEGRO MA NON TROPPO

L'últim acte d'amor de San Mamés

Gairebé 100 anys després d'aquell primer gol de Pichichi en un Athletic Club - Racing de Irún, San Mamés viurà avui el seu últim partit, un amistós contra una selecció de Biscaia. Dijous començaran les obres per enderrocar la Catedral, un estadi centenari que ha escrit el seu propi relat, que ha creat una litúrgia i s'ha convertit en centre de pelegrinatge.

El meu primer cop a San Mamés va ser l'últim partit jugat pel Sabadell a Primera fins ara: derrota 2-0 el 1988 i descens a Segona. Vaig sortir de l'estadi plorant, era un nen. Els aficionats locals em van tocar el cap carinyosament, van fer broma amb el meu pare. Bilbao em va semblar grisa i lletja. San Mamés, en canvi, em va enamorar. La Catedral no és l'estadi més bonic, el més còmode o el camp on s'ha vist el millor futbol. El van clausurar després d'uns incidents molt durs els anys 80, en plena època del hooliganisme , aquells anys en què Bilbao patia per la falta de feina, per les drogues i la violència política. La fi de la Catedral sembla que culmina la reinvenció de la ciutat, ara plena de colors, moderna, oberta. Però durant molts anys Bilbao només tenia la Catedral. Era el símbol de l'orgull de tot un poble, sense distinció d'edat, classe social o sexe. El primer lehendakari i el nebot d'Unamuno hi van jugar. Els joves amb antecedents penals per violència urbana, els nens de casa bona i transvestits com l'Otxoa, han trobat la seva llar a la graderia d'un estadi especial per aquesta comunió entre la població i un equip. Els jugadors locals hi han arribat caminant durant dècades, saludant els aficionats amb normalitat. Zubizarreta, de fet, diu que l'Athletic és una qüestió de família, com si hi jugués el teu cosí. El Camp Nou o el Bernabéu no han reflectit tan bé la manera de ser de la seva afició. A Barcelona una cosa és l'afició i l'altra els abonats a l'estadi.

La Catedral és aquell estadi on et xiulen sense pausa per aplaudir-te quan et substitueixen. On cal entrar amb vi a la panxa després de passar pel carrer Pozas. On Pichichi ho presideix tot i es demana als clubs que hi juguen per primer cop que retin homenatge a aquell davanter mort fa un segle. L'estadi on l'Athletic intenta atacar durant la primera part contra la porteria anomenada " de Ingenieros ", per poder atacar a la segona a la de " de Misericordia " i demanar un cop de mà al cel. L'estadi del gol del coix, del 12-1 contra el Barça i del 0-6 del Barça. Del descens del Sabadell i dels anys en què el Palamós i el Calella jugaven la Copa. Un estadi del qual caldrà parlar en passat a partir d'aquesta setmana. No serà fàcil.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT