Publicitat
Publicitat

BÀSQUET - LLIGA ENDESA

Una Lliga blanca que no esborra mil dubtes

El Reial Madrid pateix com mai per superar un Barça Regal delmat pels problemes físics

Esgotat després d'una temporada eterna, esguerrat per les absències de Pete Mickeal i Nate Jawai i la lesió de Joan Carles Navarro i superat per un rival amb ganes d'aixecar un títol que no guanyava des de feia sis anys, el Barça Regal va caure derrotat a Madrid. L'equip blaugrana no va poder allargar la seva hegemonia i repetir èxit per tercer any consecutiu a la Lliga Endesa, però va tancar la temporada amb el seu prestigi intacte. En canvi, el triomf local no esborra els dubtes d'un conjunt madrileny que en cap moment va imaginar que patiria tant per aconseguir el trofeu.

Sense la millor versió de Joan Carles Navarro, el Déu del Barça Regal, l'equip blaugrana és un conjunt ateu. El capità, que va començar el partit de titular, ho va intentar, però no es va sentir còmode. Conscient de les seves limitacions físiques, el Reial Madrid el va atacar permanentment, ja que així aconseguia punts més barats que amb altres defensors al davant. Navarro va jugar 8:33 minuts, va fallar els tres tirs que va intentar i, amb ell a la pista el seu equip va encaixar un parcial advers de 20-7.

La vida no és fàcil i començar els partits al Palacio de los Deportes de la Comunitat de Madrid, tampoc. El Barça Regal, com ha fet en quatre dels cinc partits d'aquesta final, va malbaratar els primers minuts, va trigar quatre minuts a anotar i aviat es va veure amb 10 punts de desavantatge. Xavi Pascual va recórrer a una defensa zonal i a Sarunas Jasikevicius per redreçar la situació. A poc a poc l'equip blaugrana va deixar de ser un sac de boxa que tan sols encaixava cops i es va convertir en un rival amb cara i ulls.

La primera vegada que el Barça Regal va liderar el marcador va ser a l'inici del segon període, quan Joe Ingles va sumar punts amb continuïtat i Rudy Fernández va seguir demostrant que és un jugador amb tant talent com immaduresa. La recta final del conjunt local, que va arribar al descans amb tan sols una pilota perduda, va ser bona i li va permetre tancar el segon quart amb una renda de nou punts (41-32).

La presència de Jaycee Carroll, que va deixar Carlos Suárez a la banqueta, va millorar l'aportació ofensiva del Reial Madrid durant la primera meitat. El tirador és letal quan juga amb confiança i intranscendent quan juga sense. Conscient d'aquesta característica, Pablo Laso li va donar més galons que en partits anteriors i la seva resposta va ser efectiva.

L'equip blanc, a més, es va adaptar més aviat al criteri arbitral, més permissiu amb el contacte sense pilota del que ho havia estat en els quatre primers partits de la sèrie pel títol. El jugadors del conjunt madrileny va dificultar qualsevol desplaçament dels jugadors del Barça Regal, que van trigar massa minuts a entendre que la resposta havia de ser fer el mateix i oblidar-se de les queixes. Cada vegada que un tirador blaugrana volia arribar a la línia de tres punts ho feia tard, cansat i emprenyat, una llosa poc útil quan has d'intentar introduir una pilota en un cercle situat a 6,75 metres de distància.

La posada en escena del Reial Madrid després del descans va ser similar a la de l'inici del partit i l'equip que entrena Pablo Laso va aconseguir una renda de 17 punts contra un Barça Regal que, per primera vegada en tota l'eliminatòria, va començar a tenir dubtes. Sense la pressió d'un marcador ajustat, el conjunt blanc és un rival encara més perillós. Tant és així que Rudy Fernández, després de fallar els 19 intents previs que havia provat durant tots els partits de la final, va anotar el seu primer triple de la sèrie.

Xavi Pascual va augmentar el risc de les seves propostes quan la situació era més desesperada. Obligat per la diferència al marcador, l'entrenador va alterar el dibuix tàctic del partit i els seus jugadors van respondre com de costum. Quan se'ls crida per anar a la guerra no acostumen a fallar, almenys pel que fa a lluita i entrega. Després de tancar el tercer període amb un parcial de 5-15, el Barça Regal va arribar als últims deu minuts amb un desavantatge de set punts.

Joe Ingles va resumir millor que cap altre jugador l'inconformisme del Barça Regal, un campió que va lluitar contra les adversitats amb ungles i dents per defensar la seva corona i endarrerir la data del seu funeral. Els triples d'Ingles van alimentar l'esperança de remuntar un partit que el Reial Madrid no va deixar escapar. Animat per 12.832 espectadors i ansiós per anar a la Cibeles a celebrar, per fi, un títol important, l'equip blanc va saber tancar un duel desigual que els locals van disputar amb molts més jugadors en un estat físic òptim que el conjunt blaugrana.