Publicitat
Publicitat

L'ADÉU DE GUARDIOLA

Pep Guardiola, en els seus anys com a entrenador, ha traspassat les fronteres del futbol i s'ha convertit en un referent d'ampli abast. Sociòlegs i experts en lideratge n'analitzen els motius

Lideratge, transcendència i credibilitat

LA CRISI DE REFERENTS

Gairebé tothom coincideix a assegurar que la nostra època està marcada per la crisi de referents sòlids i per la falta de lideratges. Per això quan algú sobresurt en qualsevol àmbit se li adjudica un paper que transcendeix la seva pròpia parcel·la. Això és el que li ha passat a Pep Guardiola, que divendres va anunciar que deixaria d'entrenar el Barça a partir del juny, segons sociòlegs i experts en lideratge consultats per l'ARA. "En moments difícils, de desorientació i incertesa, ha representat una manera de fer bé les coses", assegura Àngel Castiñeira, director de la càtedra de lideratges de l'escola de negocis Esade. Salvador Cardús, sociòleg, hi afegeix un matís nacional: "En un país coix [Catalunya], el Barça és més que el Barça". Per tant, és normal que el seu entrenador sigui més que un entrenador i que transcendeixi l'àmbit del futbol. Només cal veure la gran expectació aixecada arran de la Medalla d'Or del Parlament que va rebre fa uns mesos. Ara bé, segons apunta Castiñeira, Guardiola ha fet de líder esportiu, però "no és ni ha volgut ser" un líder del país. "En canvi, ha esdevingut un referent", assegura l'expert en lideratge. Un referent, segons Castiñeira, és una persona que exemplifica amb la seva conducta determinats valors i influeix positivament en la conducta dels altres. Encara que no sigui per voluntat pròpia. Sense anar més lluny, el president de la Generalitat, Artur Mas, el va posar ahir com a exemple de feina ben feta "que no té fronteres".

EL MISSATGE I LA FORMA

Jordi Pujol, que va presidir la Generalitat durant 23 anys, assegura a l'ARA que el fet que Guardiola hagi transcendit les fronteres del futbol té molt a veure amb la seva "autoexigència, valors ètics i la insistència de no buscar mai excuses". Quan l'equip ha guanyat, sempre ha tingut paraules elogioses cap al conjunt rival. Quan l'equip ha perdut, aquest reconeixement cap a l'altre club s'ha multiplicat. Un exemple clar: els jugadors del Barça es van quedar sobre la gespa de Mestalla quan el Madrid, amb gol de Cristiano Ronaldo, els va arrabassar la Copa del Rei. Cada roda de premsa ha estat un exemple d'educació. "Mai no s'ha deixat arrossegar per les polèmiques ni pels intents de desestabilització provinents de l'entorn", argumenta Castiñeira. Cardús afegeix que els aspectes formals del seu discurs han sigut exemplars: "És un referent de civilitat, és culte i domina l'anglès i l'italià". ¿Això el converteix en un gran comunicador? "No", assegura el professor d'Esade, que també afirma que fora del seu àmbit no ha transmès cap idea revolucionària. Però sí que ha sabut traspuar credibilitat. Una credibilitat que li ha servit, segons explica Castiñeira, per modificar la mentalitat d'uns aficionats caracteritzats pels complexos, el patiment i el victimisme. "Es tracta d'una habilitat que s'està introduint progressivament a les empreses", assegura Sara Sampedro, directora de l'escola de lideratge Ingenio. Missatge i forma, forma i missatge, elements entrellaçats que han permès a Guardiola convertir-se en referent.

EL MÈTODE

Feina, feina i més feina. Aquest és el resum que feia Antonio Núñez, director dels programes especials i de gestió pública de l'escola de negocis Iese abans d'incorporar-se a l'equip de Mariano Rajoy a la Moncloa, en un reportatge publicat a l'ARA el juny passat. "Després de l'època de la bombolla immobiliària, és qüestió de treballar", resumia Núñez. Un motiu més pel qual Guardiola ha traspassat les parets de l'esport. El seu mètode de treball va quedar perfectament resumit en el seu discurs després de rebre la Medalla d'Or del Parlament, moment en què va descriure com es tancava en una habitació per analitzar el pròxim rival davant una pantalla de televisió. "Allà és on Guardiola dibuixa l'estratègia, i tenir una estratègia és tenir una missió", assegura Juan Carlos Cubeiro, president d'Eurotalent, una empresa amb seu a Madrid que assessora els seus clients en matèria estratègica. Segons Cubeiro, el mètode Guardiola -basat en la humilitat, la tranquil·litat i la serenitat- també té molt a veure amb els èxits aconseguits i amb la seva gestió. Perquè, evidentment, qui a partir del juny deixarà les regnes del vestidor blaugrana no hauria passat a la història amb tanta força si no fos per l'aval que suposen els seus 13 títols al capdavant del Barça. Però és igual de cert que, sense la brillantor del seu mètode -que considera irrenunciable l'estil de joc i les bones maneres sobre el camp-, ni sense els seus dots de lideratge, no hauria rebut el suport pràcticament unànime des de tots els àmbits de la societat.

LA GESTIÓ DEL TALENT

Segurament una de les tasques més complicades a què s'enfronta un entrenador de primer nivell és gestionar el talent -i els egos- que té al vestidor. Jugadors joves amb sous astronòmics i amb una projecció social incomparable que volen jugar a l'equip titular cada cap de setmana. Què ha fet Guardiola per sortir-se'n? "Generar esperit de mosqueters", resumeix Juan Carlos Cubeiro. L'entrenador del Barça es va afartar de dir, en la seva primera temporada, que li sabia molt de greu no poder-los fer jugar a tots en un any en què -com els que van venir després- l'equip era viu fins al final en totes les competicions. "Creu en les persones, les sap motivar fent-les confiar en les seves capacitats i, a més, les converteix en líders", apunta Sara Sampedro, que destaca la gran afluència de jugadors del planter amb què Guardiola ha nodrit el primer equip. Aquesta és la marca de la casa de l'entrenador blaugrana: guanyar títols amb un estil de joc inconfusible comptant amb majoria de jugadors formats al club. Un mètode de gestió, una forma de lideratge, que ara ha de sobreviure a la seva absència. Se'n sortirà el club? "Les bases del club s'han enfortit, s'ha creat escola, s'ha consolidat un model i hi ha continuadors", considera Castiñeira, optimista perquè argumenta que hi ha continuadors del model, com Tito Vilanova -el substitut al capdavant del primer equip-, que el perpetuaran. "La continuïtat dels èxits esportius seria la millor prova de normalitat", afirma l'expert en lideratge d'Esade.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT