Publicitat
Publicitat

DES DE LA CASTELLANA

L'hora de la veritat

Arribem als últims mesos de competició, en els quals sempre s'ha dit que es decideixen els títols i, per tant, la temporada. Però per començar, i per mèrit absolut del Barça, aquest any la Lliga ja està pràcticament decidida i, per tant, gairebé l'únic que val d'aquí al final és la Lliga de Campions. A més, el que passi a la màxima competició europea marcarà l'avaluació de la temporada.

L'equació és evident. Si el Barça guanya la Lliga i el Reial Madrid la Copa del Rei i prou, la temporada, vistes les circumstàncies que tots coneixem, serà excel·lent. Si els de Tito Vilanova i Jordi Roura guanyen la cinquena Champions, serà superlativa. Però si el Madrid aconsegueix la décima a l'estadi de Wembley la sensació serà que la Lliga tindrà gust de poc. I amb raó. Però en qualsevol d'aquestes situacions, el barcelonisme no s'ha de desesperar. La victòria de l'altra dia contra el Milan al Camp Nou és més important del que sembla. I molt significativa. Demostra que aquest equip té corda per a estona. Que no es pot dubtar d'ells i sobretot que tenen dret a tenir dos, tres o cinc partits dolents, només faltaria.

Aquestes setmanes ens han donat una lliçó a tots. Als jugadors per saber que no es poden relaxar ni un segon perquè, si no, es converteixen en mortals i poden ser batuts per qualsevol; però també als seguidors del Barça. Molts no creien en la remuntada, i alguns ja ho volien cremar tot. Semblava que tornàvem a l'època més fosca del nuñisme i encara estem vivint els moments més gloriosos dels més de cent anys d'història. I algun dia, esperem que més tard que d'hora, el Reial Madrid tornarà a guanyar una Lliga de Campions. Encara que sigui per estadística, algun dia els tocarà tornar a alçar la copa orelluda. Però el Barça ha de seguir el seu camí i la seva regularitat d'arribar almenys a semifinals.

I arribats a aquest punt, i suposant que tots dos passaran la ronda de quarts (amb esforç i sense menysprear els rivals), tot sembla indicar que tocarà enfrontar-se al Madrid. I jo particularment prefereixo trobar-me'l a semifinals que no pas a la final. A doble partit sempre semblen més assequibles i, a més, tocaria venjar-se de la darrera eliminatòria de Copa. Esclar que un clàssic a la final també motiva una mica. Però teniu raó, em contradic. Com diria el capità Puyol, s'ha d'anar partit a partit, i ara toca el París Saint-Germain. No ens confiéssim pas...

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF