16/03/2013

L'hora de la veritat

2 min

Arribem als últims mesos de competició, en els quals sempre s'ha dit que es decideixen els títols i, per tant, la temporada. Però per començar, i per mèrit absolut del Barça, aquest any la Lliga ja està pràcticament decidida i, per tant, gairebé l'únic que val d'aquí al final és la Lliga de Campions. A més, el que passi a la màxima competició europea marcarà l'avaluació de la temporada.

L'equació és evident. Si el Barça guanya la Lliga i el Reial Madrid la Copa del Rei i prou, la temporada, vistes les circumstàncies que tots coneixem, serà excel·lent. Si els de Tito Vilanova i Jordi Roura guanyen la cinquena Champions, serà superlativa. Però si el Madrid aconsegueix la décima a l'estadi de Wembley la sensació serà que la Lliga tindrà gust de poc. I amb raó. Però en qualsevol d'aquestes situacions, el barcelonisme no s'ha de desesperar. La victòria de l'altra dia contra el Milan al Camp Nou és més important del que sembla. I molt significativa. Demostra que aquest equip té corda per a estona. Que no es pot dubtar d'ells i sobretot que tenen dret a tenir dos, tres o cinc partits dolents, només faltaria.

Aquestes setmanes ens han donat una lliçó a tots. Als jugadors per saber que no es poden relaxar ni un segon perquè, si no, es converteixen en mortals i poden ser batuts per qualsevol; però també als seguidors del Barça. Molts no creien en la remuntada, i alguns ja ho volien cremar tot. Semblava que tornàvem a l'època més fosca del nuñisme i encara estem vivint els moments més gloriosos dels més de cent anys d'història. I algun dia, esperem que més tard que d'hora, el Reial Madrid tornarà a guanyar una Lliga de Campions. Encara que sigui per estadística, algun dia els tocarà tornar a alçar la copa orelluda. Però el Barça ha de seguir el seu camí i la seva regularitat d'arribar almenys a semifinals.

I arribats a aquest punt, i suposant que tots dos passaran la ronda de quarts (amb esforç i sense menysprear els rivals), tot sembla indicar que tocarà enfrontar-se al Madrid. I jo particularment prefereixo trobar-me'l a semifinals que no pas a la final. A doble partit sempre semblen més assequibles i, a més, tocaria venjar-se de la darrera eliminatòria de Copa. Esclar que un clàssic a la final també motiva una mica. Però teniu raó, em contradic. Com diria el capità Puyol, s'ha d'anar partit a partit, i ara toca el París Saint-Germain. No ens confiéssim pas...

stats