Publicitat
Publicitat

Robert Fernández, l’home discret

Robert Fernández, un secretari tècnic que veu el futbol amb els mateixos ulls que Luis Enrique

Robert Fernández té penjada a casa seva una fotografia de l’estiu del 1990, del seu últim dia com a jugador blaugrana. Se’l veu dient adéu als seus companys durant l’estada a Holanda per tornar al València, el seu club d’origen. Un quart de segle després va desfer el camí i va viatjar fins als Estats Units per saludar, un per un, els futbolistes blaugranes. S’estrenava com a secretari tècnic del Barça, el càrrec que havia deixat vacant el seu amic Andoni Zubizarreta, amb qui va compartir vestidor tant de blaugrana com amb la samarreta xe.

Quan l’exporter basc va haver d’abandonar el Barça per la porta del darrere, cessat a principis de gener, el club va començar a moure el mercat per trobar-li un substitut. Però l’equip vivia un moment crític i la directiva va preferir deixar lliure el càrrec fins a final de temporada, especialment per evitar interferències que desestabilitzessin encara més el vestidor. Només es va crear una comissió esportiva formada pel vicepresident Jordi Mestre, Albert Soler -deixava les relacions institucionals per ser el director d’esports professionals-, Carles Rexach -fins aleshores assessor del president- i Ariedo Braida -contractat per tenir controlat el mercat internacional en el cas de fitxatges-. Quatre persones que no interferien en el dia a dia del vestidor.

Passades les eleccions, els membres de la comissió segueixen amb responsabilitats dins l’organigrama esportiu, però s’hi afegeix Robert Fernández, l’enllaç directe entre l’entrenador Luis Enrique i el club. “El secretari tècnic ha de tenir una bona relació amb l’entrenador. Una de les coses per les quals sóc aquí és perquè tinc una bona relació amb ell. Mai firmarem un jugador si un dels dos no hi està d’acord”, explicava ahir Robert.

Els contactes entre les dues parts van començar a finals de gener, tot i que no seria fins a uns mesos després que s’acordaria la seva incorporació al Barça. El de Robert va ser un dels noms que van sortir de les trobades periòdiques entre la directiva i l’Agrupació Barça Jugadors, que habitualment proposa exfutbolistes per ocupar diferents càrrecs al club. Tot i això, van ser els executius del club els que es van decantar finalment pel jugador dels anys vuitanta. “Tant ell com el Pep [Segura] els hem escollit pel seu currículum i perquè coneixen el Barça”, explicava Jordi Mestre, referint-se també al nou secretari tècnic del futbol formatiu professional.

A principis de juny la directiva de Bartomeu ja havia decidit el nom de Robert Fernández en cas de guanyar les eleccions. Dos dies després que el Barça aixequés la cinquena Champions a Berlín, va anar a la Ciutat Esportiva per conèixer Luis Enrique, amb qui fins aleshores tan sols havien coincidit un cop. “La sensació que vaig tenir va ser molt positiva. Vaig veure que pensàvem de la mateixa manera”, diu.

Amb aquella trobada i, especialment, amb la bona sintonia que hi havia hagut entre els dos, la directiva va donar per avalat el nom de Robert Fernández. Guanyats els comicis es va poder oficialitzar la contractació de l’exfutbolista.

Del camp als despatxos

Com a jugador, Robert Fernández es va estrenar al Vila-real i al Castelló, i va debutar a Primera Divisió amb el València (1981), on va tornar el 1990 després de jugar quatre anys al Barça, i va tancar l’etapa com a jugador al Vila-real i al Còrdova, on va penjar les botes el 2001. Uns anys després seria ajudant de Suso García Pitarch a la secretaria tècnica, tant al València com a l’Atlètic de Madrid, i provaria la seva habilitat com a entrenador al futbol base del València i als primers equips del Còrdova, l’Oriola i l’Alzira. Des del 2011 ha fet algunes col·laboracions en mitjans de comunicació i ha compaginat aquesta feina amb la de delegat a Catalunya de l’agència de representació Interstar Deporte. Esporàdicament, també ha fet xerrades a la FCB Escola. Aquest estiu li ha arribat el seu primer gran càrrec de responsabilitat als despatxos.

“És una persona discreta, treballadora i amb un excel·lent ull clínic per detectar joves talents. En sap molt de futbol i coneix les necessitats del club i de l’equip per qui treballa”, recorda Pep Alomar, preparador físic en l’època de Llorenç Serra Ferrer a la banqueta del Barça. “Com a entrenador no li ha anat bé perquè no té ànima de tècnic. És una altra cosa -afegeix Carlos Bosch, periodista del diari esportiu Superdeporte i amic personal de Robert Fernández-. És algú a qui li agrada veure futbol, l’entén i li agrada parlar-ne. Quan ell opina, la resta acostumen a callar”.

Aficionat a l’esport, és habitual veure’l corrent amb bicicleta i fins fa poc acostumava a pedalar uns 400 quilòmetres setmanals amb els amics de la localitat valenciana de Rocafort. Ara continuarà fent quilòmetres, però fent voltes al món, seguint jugadors que poden interessar al Barça. “No sé si el Barça va veure gaires partits de Douglas abans de fitxar-lo, però segur que Robert no avalarà cap futbolista que no hagi vist abans. No és una estrella que demana que li portin vídeos. Es desplaça on sigui. Si ha de conduir tot el dia per anar a un camp de fang a veure un jugador que pot interessar, ho fa”, afegeix Bosch.

L’estil de Luis Enrique

Els que el coneixen bé asseguren que Robert se sent identificat amb el joc blaugrana, i encara més amb el model actual. “Si avui fos futbolista, seria més pròxim a Luis Enrique. L’estil d’avui és lleugerament diferent del de Guardiola”, opina el periodista valencià Alfonso Gil. “Li agraden els jugadors que no s’amaguen, els que hi són quan el partit es complica”, remata Bosch, que qualifica Robert d’un secretari tècnic “obsessionat” amb la sortida de la pilota. “Creu que el futbol modern, i sobretot equips com el Barça, necessiten jugadors molt tècnics al darrere. Era dels que va defensar el fitxatge de Mathieu per al Barça, i està enamorat de perfils de futbolistes com el central Thiago Silva o el migcampista Lucas Moura”, conclou.

Les carpetes de Pedro, Adriano i Halilovic són de les primeres que haurà de resoldre Robert, que comptarà amb l’ajuda d’un altre exblaugrana, Urbano Ortega. “No hi ha ningú que encerti sempre. Si algú el coneix, que me’l presenti. Sempre hi haurà errors. Es tracta d’aconseguir que siguin mínims”, opina el nou secretari tècnic.