Publicitat
Publicitat

L'impacte mediàtic de Cruyff per a Catalunya és incalculable

L'holandès que ha ressuscitat la selecció de la letargia

La selecció catalana de futbol va tocar sostre el 18 de maig del 2002, quan va omplir el Camp Nou fins a vessar amb la primera visita del Brasil, que poc després seria campió del món a Corea amb Ronaldinho i Ronaldo. Des de llavors, la caiguda d'espectadors i dels futbolistes estrella que s'esborraven amb qualsevol excusa va ser una constant. La il·lusió dels primers anys de reivindicació s'esvaïa, calia un revulsiu, que tenia un nom: Johan Cruyff.

El 23 d'octubre del 2009 Jordi Casals va guanyar les eleccions a la presidència de la Federació Catalana de Futbol (FCF) contra l'establishment , i darrere seu hi havia gent de la Plataforma Proseleccions Catalanes que pretenia canviar les coses i dinamitzar la selecció de futbol. Xavi Torres, excap de premsa i exdirectiu de la Plataforma, a més de periodista de TV3, va ser el directiu responsable de l'àrea esportiva de la FCF, i tenia molt clar que el nou seleccionador havia de ser Johan Cruyff. Com explica Jordi Casals, els amics comuns de Cruyff i Torres l'advertien que li diria que no, que havia rebutjat entrenar les millors seleccions del món, i que no diria que sí a Catalunya. "Sabíem que no seria fàcil que acceptés, i més després de 13 anys sense ser a la banqueta -des que Núñez el va fer fora del Barça el 1996-, però si deia que sí, el ressò que tindria la notícia seria mundial", comenta Casals, com així va ser.

Xavier Torres va tenir la primera reunió amb Cruyff al Golf Montanyà, tots dos sols. Torres li va preguntar directament si volia ser el seleccionador català, i l'holandès li va dir: "D'acord". No va voler signar ni llegir el contracte que havia redactat el periodista. "Em fio de tu", li va dir. La dona de Cruyff li va recriminar que ja no podrien anar a esquiar per Nadal, però al tècnic li feia il·lusió el repte.

El 9 de novembre del 2009 es va fer la presentació espectacular del nou seleccionador al Palau de Congressos de Catalunya. Més de cent periodistes hi van assistir, i la notícia va fer la volta al món. "Al dinar del centenari de la Federació Espanyola, Villar em va anar presentant els presidents de les federacions d'altres països, i tots em deien: 'Tu ets el que ha fitxat Cruyff, oi?'", recorda Jordi Casals.

Cruyff no li ha costat res a la Federació. No ha volgut cobrar, tot i que les males llengües van fer córrer mil rumors que deien el contrari. L'únic vincle entre els dos van ser uns acords amb la Fundació Cruyff i el Cruyff Institute per fer cursos de formació. A canvi, la Federació i la selecció catalana n'han obtingut molts més beneficis, encara que incalculables perquè es tracta de guanys en imatge i projecció mediàtica. A més, molts dels jugadors que últimament feien el ronso a les convocatòries per no perdre un dia de les vacances de Nadal, ara ja no ho fan. Ningú li vol dir que a no a una convocatòria de Johan Cruyff, i tots queden embadalits amb les seves xerrades tècniques de 5 minuts abans dels partits.

Adéu el 2011?

El substitut de Jordi Casals va ser Andreu Subies, després d'una mena de moció de censura el 2011. Subies tenia el suport del Barça de Sandro Rosell, i tenia clar que, si guanyava, Johan Cruyff deixaria de ser el seleccionador. Subies va anar a reunir-se amb ell a la seu de la Fundació Cruyff al carrer Pomaret de Barcelona per dir-li que no comptava amb ell, però després de dues hores de reunió, el nou president de la Federació va canviar d'opinió.

Cruyff ha aconseguit deixar la selecció quan ell ha volgut, quan ha considerat que ja havia fet la feina que li havien encarregat, rellançar la selecció. A Subies li costarà trobar un substitut del mateix nivell.