L’hegemonia en el bàsquet agafa el pont aeri
BarcelonaQuan Pablo Laso va arribar a la banqueta blanca, el Reial Madrid i el Barça havien aconseguit el mateix número de títols de la Copa del Rei (22). Cinc temporades i mitja després, l’equip blanc n’acumula quatre més (27) que el conjunt blaugrana (23). La travessia del desert ha sigut llarga (un títol del torneig del KO en 22 anys), però el club presidit per Florentino Pérez ha aconseguit capgirar la dinàmica.
Les claus del traspàs de poders són moltes, però Laso posa l’accent en la bona sintonia amb la qual es treballa al club blanc. “Tinc la sort de treballar amb dos amics. He jugat amb ells i podem parlar de bàsquet. Un és Alberto Herreros, i l’altre, Alberto Angulo. Perquè Luka Doncic jugui com diumenge, hi ha un treball de planter al darrere. Tenim un cap, Juan Carlos Sánchez, que si no fos per ell no seríem aquí, i tenim un president, Florentino Pérez, que ha apostat pel Reial Madrid de bàsquet. Tinc la sensació que sempre s’ha cregut en el meu treball. Hem anat creixent, també amb revessos, però sempre en el mateix camí. Tots els que treballem aquí anem pel mateix camí. No els vull anomenar perquè me’n deixaria algun, però sense ells això no seria possible. En dies com el de diumenge sempre m’enrecordo de la gent que dona suport al Reial Madrid, a aquesta secció, i per descomptat dels aficionats, que ens animen sempre. Hem sigut un grup molt unit des del primer dia”, resumeix el tècnic basc. La situació contrasta amb la que es viu a Can Barça, on hi ha diferències de criteri importants als despatxos i on la comunicació interna no passa pels seus millors moments. Un exemple ho il·lustra a la perfecció. Com va reconèixer en una entrevista a RAC1, Bartzokas es va assabentar de l’apendicitis de Navarro per mitjà d’un periodista grec.
Jugadors que reforcen el rival
El Reial Madrid fa anys que està encertat amb les grans decisions estratègiques de la seva secció de bàsquet. El Barça no va saber tancar els fitxatges de Sergi Llull i Rudy Fernández, dos jugadors balears que s’han convertit en puntals de l’equip blanc. Quan Jaycee Carroll encara era invisible i no havia explotat amb l’Herbalife Gran Canària, el Barça va intentar fitxar-lo. El club blaugrana va oferir un contracte a l’escorta, que va tenir por de convertir-se en l’etern reserva de Joan Carles Navarro i tenia pànic a acabar obligat a buscar-se minuts com a base. El cas més sagnant, però, és el de Gustavo Ayón, un jugador els drets del qual el Barça va decidir vendre’s i que ha acabat sent decisiu a l’etern rival.
L’últim exemple és el d’Anthony Randolph, que el Barça Lassa va deixar escapar l’estiu passat. “Quina importància té? Ara jugo al Madrid, amb qui vull fer coses importants”, va reconèixer en una entrevista publicada per la revista Gigantes del Basket. “Vaig tenir moltes converses amb Bartzokas i li estic molt agraït perquè em va ajudar a créixer com a jugador i com a persona. Va fer una gran feina, és una gran persona amb una psicologia molt especial. A Madrid, però, hi ha una organització excel·lent. Vaig parlar amb Dontaye Draper, company meu la temporada passada, i només en tenia bones paraules. Crec que soc al lloc idoni per continuar la meva carrera i poder guanyar títols”, opina el jugador.
El Barça va anunciar a l’estiu un canvi de model que no s’ha realitzat. Després d’omplir-se la boca amb la seva aposta pel planter, el club blaugrana va deixar escapar alguns dels jugadors de futur, com Eric Vila o Ramon Vilà, i en va cedir uns altres. El club demana paciència i recorda que el full de ruta és l’encertat, però que necessita temps. La composició de la plantilla, que compta amb 11 jugadors veterans d’entre 28 i 36 anys, ha accentuat la duresa d’un nou calendari que ha minimitzat el temps de recuperació entre esforç i esforç. El vestidor local del Palau Blaugrana s’ha omplert de pedaços temporals que han distanciat l’equip d’uns aficionats que es van indignar quan van sentir que els responsables de la secció donaven per bona la imatge del conjunt culer a la Copa del Rei.
Just el contrari del que passa al Madrid, on tothom rema en la mateixa direcció. Florentino Pérez en treu pit. “Celebro el triomf i la glòria d’un equip únic, màgic i valent. Aquest és un èxit immens que confirma que estem davant d’un equip irrepetible. Els jugadors són referents i defensen molt bé el nostre escut i la nostra samarreta, senten passió pel club”, presumeix. A més del títol del primer equip, el president blanc va veure en directe el cinquè èxit consecutiu del conjunt infantil blanc a la Minicopa. “Els madridistes ens sentim orgullosos de manera especial per la forma d’interpretar els valors del nostre equip. S’hi han deixat l’ànima amb el convenciment que al Reial Madrid ningú es rendeix fins a l’últim segon”, assegura el màxim dirigent, que ara vol posar en marxa una secció de bàsquet femení. La desaparició de l’elit del Rivas Ecópolis ha fet replantejar la possibilitat que hi hagi un equip madrileny de referència i recuperar jugadores que són a l’estranger.
