L’etapa dels mil dies al càrrec

BarcelonaMal moment per a celebracions i per fer balanços. L’eco del 4-0 contra el PSG encara no s’ha silenciat i condiciona totes les valoracions que es fan ara del joc del Barça i de la gestió de Luis Enrique al capdavant de l’equip. Justament l’endemà de la desfeta al Parc dels Prínceps es va viure l’efemèride dels mil dies de l’asturià en el càrrec, en un dels moments més delicats de l’etapa del tècnic des que va ser presentat el 22 de maig del 2014.

Ahir dijous, totes les portades esportives coincidien a situar-lo en una posició debilitada, com si el projecte descartés ja qualsevol opció de renovació i situés molt pròxim el punt de baixar-se de la bicicleta. “Assenyalat” i “tocat” eren els adjectius dels diaris, i des de Madrid fins i tot s’enumeraven els possibles substituts de Luis Enrique, una cantarella que fa setmanes que ronda per Sant Joan Despí i que el rendiment de l’equip tampoc ha ajudat a silenciar.

L’entorn del tècnic ha intentat digerir aquesta derrota amb la mateixa autocrítica amb què s’estaven acceptant els últims partits, però no ha pogut evitar que el soroll hagi fet trontollar una mica el grup. Luis Enrique no ha decidit encara el seu futur ni el decidirà immediatament per aquest últim resultat, però el 4-0 ha fet més costeruda la carretera i ha portat el tècnic al límit. Si fa repuntar la seva credibilitat futbolística, sobretot de cara a la directiva, podrà superar el port de muntanya més complicat dels mil dies d’etapa. Un camí de llarg recorregut que Luis Enrique -que té el percentatge més alt de victòries en la història del Barça, amb un 76% de partits guanyats, i que va redreçar amb un triplet la inèrcia que amb Martino apuntava a la baixa- va començar amb cinc idees clares que ara ha de tornar a fer valer.

“Ser un líder”

L’asturià va afirmar que, més que entrenador, calia ser gestor

“Un entrenador ha de ser sobretot un líder. La seva capacitat no només es mesura en aspectes tàctics, sinó també en gestió d’egos i de vestidor. Jo intento englobar-ho tot i ser fidel als meus principis”. Així es definia Luis Enrique el primer dia i és, potser, el punt que ara sembla més afectat per la derrota a París, sobretot per com s’ha espremut l’encreuament de declaracions entre Busquets, Iniesta i el mateix tècnic, que insinua un desgast tàctic de l’equip.

L’estratègia de Luis Enrique immediatament després de la derrota va passar per assumir “tota la responsabilitat” de l’ensopegada, però ara s’haurà de veure de quina manera endolla el vestidor per implicar-lo en la reacció necessària. Fins ara, l’equip ha tingut capacitat per superar els pitjors entrebancs, des de la crisi després d’Anoeta el 2015 fins a l’abril negre de la temporada passada. S’han de tornar a veure les dots de lideratge del tècnic.

“No es pot jugar a pilotades”

Trobar l’equilibri entre resultats i joc era i és una prioritat dels tècnics

“Des que vaig arribar al club, ja com a jugador, sé que no valen els títols jugant a pilotades. I ho accepto encantat”. És el discurs que Luis Enrique tenia fa tres anys i que sempre ha defensat públicament, tot i que hi ha anat afegint matisos per obrir la mirada futbolística d’un entorn que sovint té atacs de nostàlgia dels dies d’excel·lència. Triar Rakitic en lloc de Kroos va pesar en els primers mesos; veure marxar Xavi va afectar en la segona temporada i, en l’actual, no queda clar quin dels cinc migcampistes de la plantilla ha de ser titular al costat de Busquets i Iniesta.

El canvi en els plantejaments dels rivals també ha condicionat la proposta blaugrana, cada cop més volàtil, més a les mans d’uns adversaris que són més atrevits, que veuen un Barça més letal però també més vencible.

Dibuixos tàctics

Sobre un 4-3-3 de base, l’equip ha anat modificant l’esquema

Guanyar versatilitat, ser menys previsible, tenir més recursos. Les famoses “variants” que van condemnar Gerardo Martino van agafar una forma més barcelonista amb Luis Enrique, que, especialment en la segona meitat del primer curs, va ser capaç de dotar el seu Barça d’una maduresa tàctica decisiva per aixecar títols. “Volem jugar d’una manera atractiva i efectiva”, va verbalitzar l’asturià, sempre obert a modificacions tàctiques que ajudessin l’equip a detectar “on són els espais” i, per tant, com ferir l’adversari. El Barça ha après a dominar registres que abans gairebé ni preveia (joc directe, replegament baix o pilota aturada), però, pel camí, ha simplificat aspectes que el feien diferent (sortida de pilota o acumulació de passades al mig del camp).

La manera com els rivals afronten els partits contra el Barça, especialment en les últimes setmanes, ha decantat la balança cap a la versió que menys s’identifica amb el model culer: pressions altes que obliguen el porter a xutar en llarg, necessitat de controlar la segona jugada i distància entre línies. És un equip que s’imposa més a cops que amb aquell monòleg fluid d’altres mesos.

La millor versió de Messi

El tècnic volia dirigir l’últim gran esclat de determinats jugadors

“Serà un repte entrenar el millor jugador del món i espero que, amb mi, trobi la seva millor versió. Però no només Leo, també Iniesta, Ney...”. El llistó que el Barça es va posar després del triplet ha fet oblidar que, quan va arribar Luis Enrique, Messi vivia encallat en els entramats de Simeone i l’equip semblava trist. Es van recuperar patrons defensius i esperit. Fa pocs dies, Messi va superar el rècord de faltes de Koeman i està vivint l’enèsima evolució futbolística, gairebé com a migcampista. Piqué també és un dels casos que l’asturià va recuperar per a la causa blaugrana.

Els mèrits dels joves

Sergi Roberto, Rafinha o Denis són els noms de la casa que busquen lloc

El primer dia, Luis Enrique va demanar als joves del planter que fessin “més mèrits” que la resta per demostrar desig de quedar-se al Barça. Deulofeu o Bartra no van passar el filtre del tècnic, que sí que va apostar per Rafinha i ha acabat donant espai a Sergi Roberto i al recuperat Denis Suárez. Però Munir o Samper han perdut la batalla en favor d’Alcácer i André Gomes, decisions que es converteixen en retrets quan el camí fa pujada.