Aquests dies la NBA s'atura per l'All-Star de Los Angeles. Anit vaig estar pendent de què era capaç de fer Serge Ibaka al concurs d'esmaixades. Vaig parlar amb ell per dir-li que el més important és que no es posés nerviós, perquè -ho dic per experiència- la sensació que tens quan surts allà al mig és que tot el món t'està mirant. És molt estrany.
L'altre dia, abans de l'aturada per l'All-Star, vam aprofitar per fer una cosa amb la resta de companys de l'equip que no és gens habitual: jugar a les bitlles. Jo sóc molt dolent i no ho faig gairebé mai, ja que prefereixo la PlayStation, però crec que va ser una idea genial, que demostra el bon ambient que ara es respira als Blazers.
Al vestidor sempre hem estat units, fins i tot en els moments difícils, quan ens costava aconseguir victòries, i crec que aquesta és una de les claus per afrontar la mitja temporada que encara ens queda, en la qual ens jugarem accedir als play-off pel títol. Ara mateix crec que tenim opcions i amb Brandon Roy i Marcus Camby farem un pas endavant. No serà senzill perquè hi ha equips com els Memphis Grizzlies, els Houston Rockets o els New York Knicks que pressionen fort, però penso que ho podem aconseguir.
Des de fa unes setmanes jugo amb més confiança i crec que això es nota. Un cop vaig poder parlar amb l'entrenador, el meu rendiment ha millorat i, quan sóc a la pista, tinc bones sensacions. Cada vegada aporto més coses a l'equip i, sobretot, m'ho passo millor a la pista. Abans no aportava l'energia que acostumo a tenir.
De moment, és aviat per parlar de la meva renovació, però em sento còmode als Blazers i això és el més important. Jo estaria encantat de seguir aquí, encara que ara tot està aturat, pendents com estem del possible locaut.
