Publicitat
Publicitat

DES DE LA CASTELLANA

L'estaven esperant

Una de les sentències que més s'han sentit per Madrid aquests últims anys fa referència a conèixer el vertader Guardiola. El "quan perdi ja coneixereu el Guardiola de veritat". Va caure eliminat contra l'Inter en una semifinal de Champions i va felicitar el rival. Després va perdre la final de Copa contra el Madrid de Mourinho, i no només es van quedar sobre la gespa per veure'ls recollir la copa sinó que va felicitar el guanyador. Ara, fa pocs dies, va tornar a quedar eliminat en la màxima competició europea i va felicitar els seus jugadors perquè ho havien donat tot. Sense excuses. I finalment ha acabat perdent la Lliga. Mentrestant, molts periodistes, tertulians i opinadors seguien esperant aquella altra cara de Guardiola. Però va perdre al Camp Nou contra el seu etern rival i va començar la roda de premsa felicitant el virtual campió de Lliga.

I dimecres passat Guardiola va tornar a felicitar fins a tres vegades el campió afegint, a més, que era el "just" guanyador. Però va deixar anar que havien passat moltes coses, moltes. I que es podia veure a les imatges, però ells havien preferit guardar silenci. Res més. Només va dir això. Podem estar-hi d'acord o no, va poder estar més o menys encertat, però a aquestes declaracions s'hi han agafat tots els que l'esperaven. Tots els que buscaven una fissura per poder treure pit i afegir el "ja t'ho deia que quan perdés veuríem el vertader Guardiola". I realment, repassant novament les declaracions, és obvi que no n'hi havia per tant. Però és igual, per aquests periodistes, tertulians i opinadors tot s'hi val. I ho han aprofitat per dir que en el fons Guardiola i Mourinho són iguals. Però no, no ens deixem enganyar. Per molt que l'estiguessin esperant i que en Pep també els ho servís en safata de plata, no cola. Mou i Guardiola no són iguals. Ni s'assemblen. Però necessiten justificar que s'han venut l'ànima al diable acceptant les regles de Mourinho a canvi de guanyar un títol a qualsevol preu. Què voleu que us digui, prefereixo perdre amb el cap ben alt que guanyar avergonyint-me de moltes coses. Moltes i moltes coses, oi, Pep?

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 03/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT