L'estadi reacciona a l'eliminació amb càntics

BARCELONAEl Camp Nou va demostrar ahir que s'ha fet gran i que és capaç de no estripar-ho tot després d'una gran decepció. Poques vegades ha passat a l'estadi del Barça que, just després de perdre un partit clau o quedar eliminats d'una competició important, els aficionats reaccionin immediatament amb càntics i aplaudiments cap a l'equip i cantant a cappella l'himne blaugrana. L'afició del Barça va saber premiar l'esforç dels jugadors que no van deixar de ser ells mateixos fins a l'últim segon i que no van poder superar una muralla de jugadors del Chelsea.

Massa semblant al dia de l'Inter

A mesura que passaven els minuts, als jugadors del Barça i a la majoria d'aficionats culers se'ls va anar apareixent el fantasma de l'Inter de Milà de fa dos anys, en aquella tornada de semifinals fatídica a l'estadi. Igual que aquella vegada, el Barça havia perdut el partit d'anada a camp contrari -3-1 aleshores- i necessitava fer dos gols per remuntar l'eliminatòria. I igual que aquella vegada contra l'Inter de Mourinho, al Camp Nou el rival es va quedar amb un home menys, cosa que semblava que obria la porta de la final de bat a bat. Però precisament contra un Chelsea amb inferioritat és quan el Barça va trobar menys espais per superar la defensa rival, igual que contra els italians el 2010. L'única diferència amb aquella semifinal contra l'Inter és que ahir el Chelsea, amb el Barça absolutament abocat buscant el gol de la classificació, va trobar-se amb un contracop en el temps afegit i va clavar l'estocada final al Barça.

Decepcions intercalades

Aquesta semifinal de Champions era la cinquena consecutiva del Barça i ahir va ser la tercera decepció en forma d'eliminació, tot i que intercalades. En l'últim any de Rijkaard (2008), el Barça va arribar a la semifinal contra el Manchester United, i un gol de Scholes a Old Trafford el va eliminar. L'any següent (2009), amb el partit de tornada també a terres angleses, el gol d'Iniesta a Stamford Bridge en el temps afegit el va classificar per a Roma. Després va arribar la semifinal amb l'Inter de Milà (2010) amb la cruel eliminació a l'estadi i els recordats aspersors de la gespa oberts mentre Mourinho i els seus celebraven la classificació per a la final. I la temporada passada va tocar cara un altre cop, fent bo el 0-2 del Bernabéu i eliminant el Reial Madrid amb un 1-1 al Camp Nou.

Guardiola, 3 de 30

Pep Guardiola és un dels entrenadors més fiables en eliminatòries a doble partit i l'eliminació d'ahir va ser tot just la tercera després de quasi quatre temporades perfectes. El primer any de Guardiola, l'any del triplet perfecte, no va perdre cap eliminatòria. En la segona temporada van arribar les dues úniques eliminacions, abans de la d'ahir: en els vuitens de final de la Copa contra el Sevilla -van perdre 1-2 al Camp Nou i el 0-1 al Sánchez Pizjuán va ser insuficient- i en les semifinals contra l'Inter de Milà. La temporada passada, la tercera de Guardiola, també van guanyar totes les eliminatòries i només van caure a la final de Copa contra el Madrid.