Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

L'espina de Messi

L'argentí encara té el mal gust del penal fallat amb el Chelsea, i després de tres mals partits vol dur el Barça a quarts

Tres partits importants consecutius sense que Messi aparegui no són normals. I ell ho sap. Demà (20.45 h, TV3 i La 1) el Barça es juga moltes coses -també diners- contra el Milan en la tornada dels vuitens de final, entre les quals una part del prestigi guanyat a pols les últimes temporades, i Messi ha de tornar a ser decisiu, com sempre. Si Messi no reapareix, la remuntada -2-0 a San Siro- serà impossible.

Si el Barça és considerat el millor equip d'Europa i del món del moment és, entre altres motius, perquè ha arribat com a mínim a les semifinals de la Champions League les últimes cinc temporades consecutives. I aquesta fita, a l'abast de molt pocs equips, ha tingut sempre la rúbrica de Leo Messi. De fet, ha sigut el màxim golejador de la Champions les últimes quatre temporades. L'argentí, però, no es conforma a arribar sempre a les semifinals; els cracs volen guanyar sempre, i per això des del primer dia d'aquesta temporada va deixar clar que tenia una espina clavada amb la semifinal perduda contra el Chelsea l'any passat, sobretot perquè ell va fallar un penal que hauria portat el Barça a la final de Munic.

El primer entrenament de la pretemporada 2012/13 va ser el 18 de juliol passat, i Leo Messi, per sorpresa, va sortir a la sala de premsa de la Ciutat Esportiva -des d'aquell dia no hi ha tornat- i va enviar un missatge: "Tinc l'espineta clavada d'haver perdut la semifinal del Chelsea pel penal que vaig fallar, i per la Lliga que vam perdre aquí al Camp Nou amb el Madrid". Messi s'ha pogut treure l'espina de la Lliga amb una primera volta sensacional i 40 gols en 27 partits, una autèntica animalada.

A la Champions, però, els seus registres han sigut més discrets del que eren habituals en ell, tot i seguir sent molt bons. Només ha marcat 5 gols en els set partits disputats, però concentrats en tres. El màxim golejador és Cristiano Ronaldo, amb 8 gols, seguit pel turc del Galatasaray Yilmaz, amb 7. I empatats amb Messi, amb 5, hi ha Oscar (Chelsea), Jonas (València), Alan (Sporting de Braga) i Lewandowski (B. Dortmund). I, a més, el dia del primer partit decisiu de debò, a San Siro a l'anada dels vuitens de final, ni tan sols va xutar a porteria, igual que la resta del Barça.

Tres partits 'out'

La baixada de tensió que ha patit el Barça en menys d'un mes ha coincidit, o ha estat provocada, per la desaparició futbolística de Leo Messi. Alguns diran que és culpa de la famosa messidependència, però quan un equip té el millor jugador del món, sempre depèn d'ell i, si no juga bé, se'n ressent. El crac argentí, des que Pep Guardiola li va donar l'etiqueta de l'estrella de la plantilla -després de fer fora Ronaldinho-, ha tingut moments puntuals de baixa forma, però en els partits decisius sempre donava el millor d'ell. Aquesta temporada, però, quan ha arribat el primer mes en què es decideixen els títols -no quan s'aixequen les copes, però sí quan les pots perdre-, Messi no hi ha sigut.

La gàbia

El Milan i el Reial Madrid s'han penjat una medalla aquests dies per haver sigut els primers equips que han trobat la fórmula per anul·lar Messi. Una defensa envoltant, que algú ha anomenat la gàbia , ha deixat Messi sense veure porteria a Milà a la Champions i al Camp Nou en la tornada de les semifinals de la Copa, i, el més important, sense intervenir en el joc, i, per tant, sense crear perill. En el partit de Lliga al Bernabéu l'argentí sí que va marcar, però el gol va ser una anècdota dins un partit tediós, en especial a la segona part, en què quasi no va tocar ni la pilota. Però tot i que els milanesos i els madridistes tenen molt de mèrit, quan el millor jugador del món no apareix ni juga bé, sobretot és culpa seva. Leo Messi n'és conscient, i aquesta setmana, en una de les entrevistes que ha concedit, ha dit que dins el vestidor saben què els ha passat aquests últims 20 dies, però que no ho diran públicament, i ho resoldran per aconseguir la remuntada contra el Milan. Una altra de les coses que ha dit aquesta setmana, i ha cridat l'atenció perquè sembla que sigui un jugador que viu en un planeta diferent de la resta, és: "Hi ha molta gent que està esperant que perdem per poder dir que aquest Barça s'ha acabat, igual que va passar l'any passat, quan hi va haver resultats dolents, però hem de ser forts". Messi sap que una eliminació demà als vuitens de final abonaria la teoria del fi de cicle, i no vol donar la raó a aquests oracles.

Xifres d'escàndol

Dissabte Leo Messi va marcar el gol número 40 a la Lliga en 27 partits, i va camí de superar els 50 del curs passat. A més, va ser la 17a jornada consecutiva de Lliga que aconsegueix fer com a mínim un gol, i segueix allargant un altre dels rècords que va superant -l'anterior eren 10 jornades marcant.

El Barça necessita demà la millor versió de Messi, el que fa gols com xurros, però també el que genera espais per als seus companys perquè atreu l'atenció de mitja defensa rival i el que decideix els partits amb genialitat. Per això cal que Messi es tregui l'espina.