Publicitat
Publicitat

Opinió

L'entrenador que guanyava les finals

El Barça jugarà la final de Copa, vés a saber on, però ja sap amb qui. Més ben dit, contra qui. El rival és un estímul més per a l'afició que li té ganes al Mourinho, al Cristiano i a tota la colla. No sembla, en canvi, que el Madrid com a rival sigui una motivació extra per una plantilla que, amb aquest entrenador, ha guanyat totes les finals que ha disputat. Dit d'una altra manera, als molts rècords que ja es poden posar al sarró de Guardiola, n'hi ha un que es va batent final a final. Indefectiblement. I és que el Pep, en dos anys i mig a la banqueta, les ha guanyat totes. Sis de sis.

Siguin a doble partit o, millor encara, a partit únic, al Barça de Guardiola no se li ha escapat ni un títol d'eliminatòries si ha arribat fins a la final. L'any del triplet es va encetar amb la Copa del Rei a València contra l'Ahtletic Club. Aquella nit, el Barça no en va tenir prou a remuntar fins a la golejada sinó que es va exhibir traient la pilota des del darrere, amb els centrals -entre ells Touré- molt oberts per rebre la pilota del porter. Una novetat que vam incorporar aquell dia i que hem sabut perfeccionar. A la següent final, el rival ens va durar set minuts. Va ser el Manchester United, a Roma, en una final en què, desactivat Cristiano Ronaldo, l'equip de Fergusson va semblar, a partir del 2 a 0, que es rendia embadalit pel joc del Barça. Ja a la temporada següent, en la Supercopa d'Espanya i de nou contra l'Ahtletic, en Pedro -que començava a ensenyar les dents (mai més ben dit)- no va permetre que la final tingués cap mena d'emoció. Molt més ens va costar la Supercopa d'Europa contra un Xakhtar Donetsk molt ordenat que ens ho va fer gruar més del que havíem previst. Aquestes coses ja passen. És allò de la humilitat, tantes vegades predicada per Guardiola. Quan et creus tan superior al rival, et toca patir. En aquest sentit, i malgrat el 5 a 0, el Madrid és el millor rival possible, perquè farà que els jugadors saltin al camp sense poder-se refiar. De fet, al Mundial de Clubs ens va passar el mateix que a Mònaco. Sobre el paper era tan fàcil que vam haver de recórrer a proeses, pròrrogues i gols amb l'escut. En la temporada actual, l'únic títol que ja hem aixecat té el mèrit que ens va costar. Després de perdre a Sevilla el partit d'anada de la Supercopa, al Camp Nou tocava remuntada i Guardiola va saber crear les condicions per aixecar també aquest títol. La propera cita, el 20 d'abril. Ara, posats a guanyar finals, que no s'esguerri aquesta ratxa.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT