Publicitat
Publicitat

VALLPARADÍS

L'endemà del dia que va marxar

Hi ha objectes que, quan marxa una persona que estimem, deixen de ser invisibles. Fa temps que són al mateix lloc, però tan sols ens adonem de la seva presència quan la casa es queda buida. Solen ser estris quotidians que feia servir l'altra persona i que ara ens resulten del tot inútils, estranys. Poden estar amagats en un calaix, a la nevera o penjats d'una paret. Tant és, però serveixen perquè se'ns escapi un somriure, plorem i recordem algun bon moment.

Aquest cap de setmana un grapat d'equips de la Lliga Endesa s'han quedat sense alguns dels seus jugadors importants, que tornen a la NBA i deixen enrere una aventura que els ha servit per fer calés i mantenir la forma física. No hi ha cap cas igual que un altre, però tots els conjunts els trobaran a faltar.

No serà al principi, quan se sentiran forts, capaços d'afrontar grans reptes. L'enyorança arribarà de sobte, per sorpresa, quan qualsevol jugador de l'equip trobarà a faltar una cosa de les que feia un d'aquests companys que ja no hi seran. Res important, un detall anecdòtic que els sorprendrà a la dutxa (on sempre s'aprofitaven del seu xampú), a la pista (on gairebé mai fallava en les ajudes defensives) o a la banqueta (on aquella mirada de complicitat semblava eterna). Hi ha mil coses que necessitem i, fins que no les perdem, no en som conscients.

Des que Pablo Laso va arribar a la banqueta, el joc del Reial Madrid es construeix des de la seva defensa. Hi ha dos aspectes claus: el risc dels seus jugadors exteriors, que intenten anticipar-se als moviments del rival, i la protecció de la cistella, que, precisament per solucionar les errades del perímetre, fan els interiors. És un equilibri perfecte que ara, sense Rudy Fernández i Serge Ibaka, corre perill.

El Fiatc Joventut té una colla de grans tiradors de tres punts, però a l'equip no sobren els alers que puguin defensar tresos forts del rival, anotar de cinc metres o jugar d'esquena a cistella, més encara amb Pere Tomàs lesionat. Durant cinc partits Eyenga ha dissimulat aquesta carència.

A València, Alacant i Vitòria també hi haurà qui trobarà moltes coses en falta en una temporada atípica. Fins ara la Copa del Rei dividia la campanya en dues parts. En la primera, els equips lluitaven per accedir a la competició del KO. En la segona, els conjunts buscaven un lloc en el play-off.

Aquest any la cosa serà diferent i la jornada 10, la que s'ha jugat aquest cap de setmana, partirà la campanya. Sis jugadors marxen a la NBA i un setè canvia d'equip en un joc de cadires que condicionarà el que queda de campionat. No hi haurà davallades brusques, però tampoc res serà com abans, quan els equips pensaven que algunes de les seves virtuts serien eternes. I no.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT