L'aposta del planter
Aquesta època nadalenca sempre s’aprofita per jugar diferents tornejos de categories inferiors dels grans clubs d’Europa. I realment veus molt de talent en nens. Després dependrà de moltes circumstàncies, però, que arribin a triomfar o no. Andrés Iniesta n’és un bon exemple: va enamorar el món amb una exhibició al famós torneig de Brunete, amb només 12 anys. Llavors encara jugava a l’Albacete i el Barça el va fitxar unes setmanes després. Jugadors com Piqué, Messi, Iniesta o, fins fa poc, Xavi, més enllà de pertànyer a una generació fantàstica, han mamat barcelonisme i Masia des del primer dia.
Segurament mai més tindrem la sort que creixi una generació així, però segur que tal com s’estan fent les coses del planter és totalment impossible. Si ara es fitxen per al Barça B jugadors ja formats, no podem demanar que sentin els colors des de petits. I si als que els senten els obrim les portes perquè marxin i no perquè es quedin, com en el cas de Samper, encara menys. Amb l’excusa que mai més hi tornarà a haver una generació com aquella s’està traint tota la política del futbol base. Aquest any el Barça ha reforçat més que mai el Barça B sense gairebé mirar cap avall ni promocionar ningú. I el que és pitjor, el primer equip ha fet una inversió brutal de diners per fitxar suplents. Esclar, es tenen els millors jugadors del món al davant amb el triplet, al mig del camp amb Iniesta o Busquets i darrere amb Piqué o Alba. Però els suplents d’aquests no són jugadors de la Masia, que poden formar-se i aprendre al costat dels més bons, sinó gent de fora que ha costat molts diners.
¿És millor una cessió desafortunada, una venda amb opció de recompra, o entrenar cada dia al costat del millor jugador del món i tenir minuts, encara que siguin pocs, al seu costat? ¿André Gomes o Paco Alcácer, amb només 23 anys, sí que poden entrenar-se amb ells i no jugar gaire tot i haver costat un dineral però els del planter val més que marxin lluny a espatllar-se i a perdre l’estil Barça? Estaria bé que d’una vegada per totes es tornés a treballar i pensar a formar jugadors del planter. A fer-los sentir els colors a mesura que van pujant categories i que no es trobin amb un tap perquè l’entrenador no creu en el planter i els que hi fan negoci tampoc.
Aquests dies que veiem tants tornejos i nens amb la samarreta del Barça jugant amb tanta il·lusió ens haurien de servir per reflexionar si volem apostar per ells o per acabar fitxant suposats cracs que encara no han demostrat absolutament res. Ni crec que ho facin.
