Publicitat
Publicitat

BARÇA

Experts en gestió de grups lloen la fam de victòries del Barça des de fa cinc anys

L'antídot contra l'autocomplaença

Just després de guanyar a Màlaga i de completar la millor primera volta de Lliga, els periodistes van preguntar a Tito Vilanova quin secret explica que el Barça es mantingui durant tants anys en l'elit del futbol. I l'entrenador ho va resumir en dos conceptes: que "són molt bons" i que "tenen moltes ganes de seguir guanyant". "Per més que nosaltres [els tècnics] els diguem què han de fer, si ells no volen, no serveix de res", afegia el de Bellcaire d'Empordà. Qui va substituir Guardiola a la banqueta va assenyalar els seus homes com els responsables d'haver instal·lat el Barça a l'Olimp del futbol de manera indefinida.

Darrere les "ganes" de continuar guanyant s'hi amaguen desenes de factors imprescindibles perquè aquesta maquinària de precisió funcioni de meravella. La feina diària, predicar amb l'exemple, la concentració, la humilitat o la solidaritat amb els altres en són alguns, asseguren els psicòlegs esportius o experts en alt rendiment. Això sí, la recepta no és universal. "No hi ha una resposta clara, perquè si la tingués tothom ho faria -diu Xesco Espar, exentrenador d'handbol del Barça i expert en alt rendiment-. El principal problema és que un cop has guanyat és difícil continuar-ho fent perquè la gent tendeix a deixar d'esforçar-se".

Per això és tan important que, prèviament, s'hagi fet una bona selecció. "Han fet que en aquest Barça s'hi trobessin un gran grup de jugadors amb habilitats i que disfruten jugant", explica Montserrat Ferraro, expresidenta de l'Associació Catalana de Psicologia de l'Esport i directora de Ferraro Consulting.

Que l'equip estigui format per futbolistes guanyadors i ambiciosos afavoreix que l'èxit perduri en el temps, tot i que la tasca no és gens fàcil. És aquí on entra en joc l'entrenador. "Ha de lluitar contra l'autocomplaença i ha de ser un bon exemple -puntualitza Espar-. Si l'entrenador és exigent amb els jugadors però no practica amb l'exemple, els futbolistes deixen de seguir-lo perquè pensen que ells faran la feina i el tècnic s'endurà tots els mèrits. De fet, hi ha molts jugadors que es relaxen perquè els entrenadors ho han fet abans".

L'equip es construeix i funciona, però els anys passen i de tant en tant convé canviar algunes peces, ja sigui per adaptar-se a noves exigències del joc o per suplir aquells membres del grup que han acabat la seva carrera esportiva. "Sempre has d'avançar-te i fer canvis quan la dinàmica és positiva, però pocs. Els grans equips només en fan un o dos per temporada", explica Espar. "Si estableixes les bases d'un bon equip, aquest pren vida pròpia, i cada cop que entra un element nou se n'amara", afegeix Ferraro. I, en definitiva, el "secret" perquè la idea passi de generació en generació és "que persones com Xavi, Puyol o Iniesta transmetin aquests valors als nous que entren, perquè quan ells no hi siguin el bloc continuï tenint vida pròpia", conclou.

Centrar-se en l'ego o en la tasca

Montserrat Ferraro explica la teoria de posar el focus en l'ego o en la tasca. Els esportistes, quan juguen, poden pensar en rècords o situacions individuals o col·lectives (ego) o centrar-se exclusivament en el partit, sense tenir en compte què ha passat ni es preveu que passi. Pensar en una ratxa positiva pot relaxar els esportistes, i tenir-ne al cap una de negativa els pot fer afrontar el partit amb por. La clau de l'èxit, doncs, consisteix a saber abstreure's de tot plegat. "Els estudis demostren que els esportistes que enfoquen la seva tasca duren més, i els que busquen l'ego duren menys". Ni més ni menys és el que fa aquest Barça: que l' anar partit a partit deixi de ser un tòpic per ser una manera de fer, sense calculadores ni retrovisors.

Encara que, perquè això s'aconsegueixi, també cal crear les situacions idònies de treball. "El jugador s'ha de centrar en la feina de l'entrenament i del partit, però el seu entorn tendeix a distreure'l quan el felicita o l'idolatra", explica Xesco Espar. L'extècnic d'handbol justifica així que els entrenadors siguin severs en temes disciplinaris, i també que vulguin regular aspectes com la presència dels mitjans de comunicació (entrevistes o conferències de premsa, entre d'altres). Encara que, en el fons, l'últim responsable és l'esportista. "No guanyes tu, guanya la teva feina. I quan l'abandones, també desapareixen els resultats". Per això, Espar afirma: "La disciplina et dóna llibertat. Un jugador que no té autodisciplina queda absorbit pel seu entorn".

"Tothom és important, des de l'encarregat de material fins a Messi. Un té una habilitat, l'altre en té una altra. Però tots són un equip", afegeix Ferraro. Una altra de les raons que expliquen el seguit de victòries sense fi d'aquest Barça és la unitat i humilitat del vestidor. "Hi ha d'haver bon ambient, que tothom sigui amic -explica Xesco Espar-. En un vestidor sempre hi ha situacions compromeses, mals moments, i cal que tots siguin generosos i s'ajudin entre ells. Si es tenen mania els uns als altres, les coses no van bé".

Tot plegat, diferents vies que condueixen a l'èxit. Les que el Barça va establir fa anys com el camí a seguir. Els resultats, una temporada més, avalen la decisió.