17/03/2012

L'anticipació

2 min
Seedorf i Dani Alves lluitant en el partit jugat al Camp Nou aquesta mateixa temporada entre el Barça i el Milan.

A partir d'ara, i fins que sigui possible, l'ombra d'una final de la Lliga de Campions Madrid-Barça planarà permanentment sobre la competició. En un exercici bastant habitual avui dia en el món del futbol, tots plegats ens anticiparem als fets unes quantes setmanes i començarem a jugar amb la possibilitat que, aquesta vegada sí, sense discussió, el 19 de maig es jugui el partit del segle a l'estadi del Bayern.

El Milan, el Benfica, el Chelsea, l'Apoel de Nicòsia (Mourinho haurà de buscar referències d'aquest equip a internet, ¿o dirà que el futbol xipriota, avui dia, està molt millor que l'italià?), el Bayern de Munic i l'Olympique de Marsella seran, d'entrada, simples convidats de pedra. Tothom parla ja de la final de les finals, del partit dels partits, de l'enfrontament més important de la història tant per al Barça com per al Madrid. Els més pessimistes confien en el Bayern per evitar el patiment insuportable d'una final contra el Madrid de Mou, els més optimistes bavegen imaginant-se Carles Puyol aixecant l'orelluda mentre Pepe seu abatut a la gespa de l'Allianz Arena. Només importa si hi haurà una final contra el Madrid o no (de moment ja he advertit els meus familiars més apassionats que si es disputa aquest partit caldrà prendre mesures de precaució per evitar atacs de cor).

El joc m'agrada, les converses sobre aquesta hipotètica final serveixen per distreure's una estona i per saber quin peu calcen els nostres interlocutors (estic molt content perquè de moment, toco ferro, encara no m'he trobat amb el clàssic culer que desitja que qualsevol equip elimini el Barça per evitar que sigui el Madrid qui ho faci), però després d'unes quantes hores d'esbarjo el més sensat seria recuperar la prudència i repassar els discursos de Pep Guardiola sobre el respecte als rivals.

Queden proves

El Barça haurà de recórrer un camí llarg i feixuc si vol arribar a Munic, el Milan continua sent un equip amb capacitat per fer mal a qualsevol i el Chelsea sembla que ha recuperat una mica l'estil que durant tants anys l'ha fet temible. Ara mateix la meva sensació és que només el Barça pot evitar que el Reial Madrid guanyi la Copa d'Europa, per tant, el repte de Josep Guardiola i els seus és colossal. Aparentment, només ells poden impedir que en la millor època de la història del club el rival de tota la vida guanyi la desena, i per aconseguir-ho hauran de superar dos dels grans d'Europa i alhora mantenir la competitivitat a la Lliga. Semblava que no quedaven proves per superar. Estàvem equivocats.

stats