Publicitat
Publicitat

VALLPARADÍS

L'amic del tamboret greixós de Los Angeles

Pels greixosos tamborets del restaurant Pantry hi han passat ja molts clients. El local, obert l'any 1924, ha sabut sobreviure a la transformació d'una ciutat, Los Angeles, que ha patit no poques crisis. Qualsevol dels cambrers et sap recordar amb la mateixa velocitat que recita els diferents tipus d'esmorzars com l'establiment no tan sols va sobreviure a la Gran Depressió o a la Segona Guerra Mundial sinó com, a més, es va anar ampliant.

Richard Riordan, un exalcalde republicà de Los Angeles, és el seu actual propietari. Com a bon polític repeteix una vegada i una altra les frases que més li interessen. La seva favorita té a veure amb l'horari del local (24 hores) i amb el seu èxit: "El Pantry mai tanca i, a més, mai està sense cap client".

El local té una parròquia habitual. Afroamericana, en la seva majoria. Aquest tipus de client diari és fàcilment diferenciable dels turistes perquè no s'immuta quan algun famós entra al restaurant. Si aixeca la mà, és per demanar que li reomplin la tassa de cafè. Mai per demanar l'ajuda d'un cambrer per fer-se una foto amb l'esportista de moda.

D'entre tots aquests clients a mi m'agrada un que sempre seu al tamboret que hi ha al costat de la cuina. Per a la majoria, seria un lloc incòmode, amb massa trànsit de cambrers. Per a ell, en canvi, és ideal perquè ho té tot més a la vora. Si necessita sal, pa o un altre ou, agafa el plat i entra directament a la cuina. Sap on és tot i li deixen fer.

La proximitat del local amb l'Staples Center, on juguen tres equips de bàsquet (els Lakers, els Clippers i les Sparks) i un d'hoquei sobre gel (els Kings), i amb l'estadi dels Dodgers, on hi ha futbol americà, l'han convertit en un especialista esportiu. Molta gent entra, li demana opinió i, mentre espera torn, pronostica en una coneguda casa d'apostes que hi ha a la cantonada del davant.

Amb més curiositat que fe, jo vaig seguir aquesta tradició ara fa un any. Jugaven els Lakers contra els Grizzlies i tenia prou clar com jugar-me els diners, però vaig voler escoltar la seva opinió. "Aquesta setmana han tingut problemes al vestidor, aposta per Memphis", em va dir sense aixecar la vista de les patates fregides. "Què dius?", li vaig respondre. "Aquesta setmana han tingut problemes al vestidor, aposta per Memphis", em va repetir, ja amb menys patates al plat.

No li vaig fer cas i vaig perdre 50 dòlars. Els Lakers van perdre per uns 20 punts de diferència en una nit en què Kobe Bryant no en va encertar ni una. Amic, per qui aposto enguany?