L'Espanyol tuteja El Vila-real al primer temps, però perd
Cornellà-El Prat.Al futbol, com a la vida, tenir la sort de ser al lloc adequat en el moment precís és garantia d'èxit. Li va passar al Vila-real a Cornellà quan Rossi va treure un canó de la cama esquerra per colar la pilota a l'escaire vint segons abans d'arribar al minut 45.
Sense ser capaç d'esborrar-lo del tot, l'Espanyol va prendre la pilota a l'equip de Garrido per jugar-li com més mal li fa: aprofitant els espais que deixa en defensa. Li va servir per tenir ocasions, però no per guanyar el partit. Quan el Vila-real es va veure per davant en el marcador, va fer un pas enrere que li va permetre viure tranquil tota la segona meitat, al ritme de rellotge de Borja Valero i Cazorla, i al talent d'un Rossi que va assumir tot el protagonisme visitant, fent el gol i descarregant el joc al segon temps, quan convenia madurar el partit.
Excel·lent primer temps
Les sensacions al descans deixaven una conclusió injusta: ni l'Espanyol ni el Vila-real mereixen quedar fora de la Champions. L'espectacle que van oferir a la primera meitat va ser magnífic. Futbol pur. Diferents futbols, de fet. Art de precisió, accions combinades a un, dos tocs, parets brillants en pocs metres, però també mil·limètrics desplaçaments llargs a l'esquena dels centrals, perfectament compenetrats amb intel·ligents moviments dels davanters d'un equip i de l'altre.
Javi Márquez va portar el ritme del joc. Ara en curt. Ara en llarg. Sergio García i Callejón van dir quan i on, com també Rossi, ajustant-se a les assistències de Cazorla. El Vila-real va patir tenint menys possessió de pilota del que acostuma (45%). L'Espanyol va exhibir la seva versió camaleònica, capaç de rellegir les fases del partit i atacar sempre bé.
El partit hauria pogut acabar amb molts gols. Javi Márquez ho va intentar amb una volea molt llunyana, i també Sergio García, que fins i tot va errar un mà a mà claríssim davant Diego López. El Vila-real va trobar en dos córners els avisos a Kameni, que va treure un parell de mans a Gonzalo i Rossi.
Segons abans del descans, Cazorla va trobar el forat en una mala transició defensiva de l'Espanyol, distret en una pèrdua a tres quarts, i va deixar una pilota a Rossi que va inventar un remat impossible. Sense angle, l'italià va perforar l'escaire, inabastable per a Kameni.
Va ser un cop molt dur per a un Espanyol que s'havia buidat al primer temps, tutejant-se amb el Vila-real. Al segon temps, el partit va perdre intensitat. Els de Garrido van fer un pas enrere, obsessionats a ajustar la distància a l'esquena dels centrals per evitar els còmodes atacs de l'Espanyol. Això va dificultar la tasca ofensiva als periquitos que, sense aire i sense opcions a córrer, van diluir-se abans d'arribar a la frontal. El Vila-real va saber matar el partit, allargar les possessions, buscar Rossi perquè se la jugués sol.
David Garcia va tenir l'última opció, però el seu xut va marxar desviat. L'Espanyol, tot i perdre, dormirà cinquè, més a prop de la Champions (està a tres punts del València) que de quedar fora d'Europa (té a set punts l'Atlètic de Madrid).
